Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
ricinoleïna
Bioquímica
Triricinoleat de gliceril.
Principal constituent de l’oli de ricí És un líquid transparent i incolor, de gust molt desagradable, que s’enfosqueix per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les llavors del ricí, i és emprada en la preparació de recobriments protectors, com a plastificant, lubrificant, en la preparació d’àcids grassos, i, en cosmètica i farmàcia, com a aromatitzant i agent tensioactiu
safrole
Química
Èter aromàtic que ocorre en els olis de càmfora i de sassafràs i que constitueix llur principi odorífer.
És un líquid incolor que bull a 235 °C, es congela a 11,2 °C i té una densitat de 1,1000 És soluble en els solvents orgànics comuns i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat en perfumeria, en la manufactura del piperonal i d’insecticides i com a agent desnaturalitzant de greixos en la manufactura del sabó Per la seva toxicitat, no pot ésser emprat en la indústria alimentària
àcid fòrmic
Química
El més simple dels àcids orgànics, descobert el 1749 per A.S.Margraft en la destil·lació aquosa de les formigues roges.
Es presenta en forma de líquid d’olor picant i desagradable, miscible amb aigua i tòxic, i en contacte amb la pell produeix cremades Hom el troba a les ortigues i també a la suor És obtingut a partir de la reacció NaOH+CO →HCOONa, a alta pressió i temperatura És emprat en la indústria tèxtil en els banys de mordent i de tintura, com a desinfectant i germicida i com a coagulant del làtex del cautxú
aerògraf
Tecnologia
Aparell que, per l’acció de l’aire comprimit, polvoritza i projecta líquids (tintes, colors, matèries de recobriment, etc) o sòlids en pols, tals com colors.
N'hi ha de tipus i de mides molt diversos, segons l’aplicació a què són destinats És emprat per al retocament de fotografies, en decoració, en pintura on és anomenat pistola de pintar , en plastificació, etc El líquid o sòlid en pols és aspirat per l’efecte Venturi fins a una petita tovera, des d’on, per l’acció d’un raig d’aire a pressió és llançat a l’exterior a la manera d’aerosol
cianhidrina de l’acetona
Química
Nom trivial del 2-hidroxi-2-metilpropannitril o α-hidroxiisobutironitril: (CH 3
) 2
C(OH)CN.
Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics
anetole
Química
Constituent principal de les essències d’anís, d’anís estrellat i de fonoll, les quals contenen l’isòmer trans
, de forta olor d’anís, que es fon a 21,4°C i bull a 235°C, molt soluble en alcohol, gairebé gens en aigua.
En l’anetole obtingut per isomerització de l’estragole hom troba també l’isòmer cis , líquid que es congela a —22,5°C, d’olor de fonoll i netament més tòxic L’anetole és extret de les essències d’anís o de fonoll i hom el prepara per síntesi És emprat en medicina anís, en la fabricació de licors, en perfumeria especialment per a dentifricis, en la fotografia en colors i en la fabricació de l’anisaldehid
embut

Diferents models d’embuts
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
Pierre-Gilles de Gennes
Física
Físic francès.
Fou catedràtic a la Universitat de París-Orsay i el 1971 ingressà al Collège de France Especialista en física de la matèria condensada, realitzà aportacions en magnetisme, superconductivitat, hidrodinàmica i altres camps, en els quals dugué a terme la formulació de models aptes per a la utilització en aplicacions industrials El 1991 rebé el premi Nobel de física Entre tot el recull dels seus estudis cal destacar The Physics of Liquid Crystals 1974 i Fragiles 1994
Archer John Martin
Química
Químic anglès.
Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química
Mikhail Kladevič Tikhonravov
Astronomia
Tècnic rus de coets espacials.
Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina