Resultats de la cerca

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods Hole de…

Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923 Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i collaborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a Ginebra…

Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també fou director del departament homònim És el director de l’arxiu històric de la Fundació Rafael Campalans, dedicat a recollir els fons documentals de la història del socialisme català També ha format part de la direcció de la revista d’història L’Avenç 1993-99, i actualment n'és el conseller editorial Ha escrit diverses obres, especialment sobre el moviment obrer i socialista català, entre les quals Els orígens del Partit Socialista…

Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta treballs, s’…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907 Fou professor a la Universitat de Barcelona 1918-23, a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i feu milers d’operacions quirúrgiques a pacients d’arreu del món L’any 1947 fundà a Barcelona l’ Institut Barraquer per a l’estudi, la investigació i l’ensenyament de l’oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d’un instrument…

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar exempt que a…

El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar El 1325 es constituí en parròquia independent El 1361 Constança de Noguera, vídua de Francesc de Ferriol,…

Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les…

Fill del militar carlí Josep Galindo i Vidiella, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Saragossa i més tard ocupà el càrrec d’arxiver municipal de Tortosa Publicà diversos treballs centrats en aquesta ciutat Datos históricos entresacados del libro de acuerdos y deliberaciones del consejo de la ciudad de Tortosa del año 1598 1912, Guerra civil en Tortosa y su comarca en los años 1461 a 1466 1913, La Revolució de Tortosa de l’any 1640 escrita per un curiós averiguador 1915, Visitas de reyes a Tortosa en los siglos XIV y XV 1915 i El Real Monasterio de Santa María de Benifazá…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i posteriorment ho feu a Barcelona, on es llicencià en dret El 1966 fundà el cor infantil El Virolet i el 1972, la Coral Càrmina, que dirigí fins el 1987 Del 1986 al 1988 fou director del Cor de la RTVE i després ho fou de l’Orfeó Català 1988-98 Ha estat director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació 1990 Ha compaginat la seva tasca de director amb la docència i ha impartit diversos cursos als Països Catalans, la resta de l’Estat espanyol i Europa Ha dirigit el festival Europa Cantat i el de Zimriya Israel Ha…