Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
castell de Fornils

El castell de Fornils
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, del municipi de Susqueda (Selva), dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.
Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV
colpejador
Música
Peça d’ivori, nacre o, modernament, plàstic que serveix, en les guitarres, per a protegir la taula harmònica dels cops de la mà que polsa les cordes.
S’empra sobretot en les guitarres flamenques, ja que algunes tècniques d’execució pròpies d’aquest estil com el rasgueado o la percussió de la taula harmònica ho fan especialment recomanable
monestir de Sant Miquel de Fluvià
Abadia
Abadia benedictina, filial de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), i ara església parroquial del poble de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).
El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en decadència i a partir del 1530…
Sant Pere el Vell
Monestir
Antic monestir benedictí i ara parròquia de la ciutat d’Osca, Aragó.
Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan segle XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del segle XIII, hom construí la capella de Sant Ponç…
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
bessó | bessona

Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
batiscaf

Esquema d’un batiscaf
© Fototeca.cat
Geografia
Giny submarí autònom o telecomandat capaç de submergir-se a grans profunditats, i destinat generalment a l’observació i l’estudi del fons de la mar.
Els batiscafs moderns o submarins científics consisteixen bàsicament en una esfera habitable , construïda d’un material resistent a les grans pressions submarines acer o aliatges de titani, aquests més lleugers, collocada dessota o al capdavant d’un flotador , dissenyat per a vèncer la resitència hidrodinàmica El flotador conté el dispositiu de flotabilitat llast de ferro fixat per electroimants que és alliberat per a emergir, o bé, modernament, dipòsit d’escuma sintàctica, de baixa densitat i de gran absorbència el sistema propulsor hèlixs impulsades per motors elèctrics, que…
Santa Magdalena de Morellàs (Morellàs i les Illes)
Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores el clergue…
La llum de gas
Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir assassinat a…
Montlluís
La ciutadella de Montlluís
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Cerdanya que comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1 586 m), que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l’Aude.
El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina