Resultats de la cerca
Es mostren 1236 resultats
Francesco D’Oberto
Pintura
Literatura
Cristianisme
Poeta, religiós i pintor provençal d’origen genovès.
Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu…
Benet XII
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Fournier
en esdevenir papa (1334-42).
Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana…
Santa Llúcia de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta capella es troba dins el conjunt monacal de Santes Creus, a la plaça del primer recinte exterior Segurament el primitiu edifici es construí al segle XIII l’actual es bastí de nou sobre una església anterior o es reformà profundament el 1741 L’any 1425 Pere, cardenal de Foix, legat del papa Martí V, concedia Santes Creus el dret que un monjo pogués exercir la cura d’ànimes a la capella de Santa Llúcia D’aquesta manera, la capella de Santa Llúcia es convertí en la parròquia que donava servei als veïns i als servidors laics del monestir Aquesta situació es mantingué fins el…
John Hothby
Música
Compositor i teòric anglès.
Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a…
Qüestions de Vida Cristiana
Historiografia catalana
Revista de reflexió cristiana i de formació teològica i religiosa, fundada a Montserrat el 1958.
De periodicitat variable, al juny del 2000 comptava amb 198 números editats en la seva totalitat a les premses de l’abadia de Montserrat Qüestions és una publicació de pensament cristià que tracta un ventall ampli de temes d’actualitat des de molt diversos angles amb redactors especialitzats de la disciplina pertinent El seu propòsit inicial explícit fou orientar en uns principis cristians els seus lectors en una època de mutacions Així, les seves pàgines han tractat des del racisme fins a la relació entre l’Església i la nacionalitat catalana, el món jueu, la llei i l’evangeli en Luter i en…
seqüència
Música
En la litúrgia romana, cant rimat que s’interpreta en algunes solemnitats després de l’al·leluia de la missa, abans de l’evangeli.
Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…
Radulf de Barcelona
Cristianisme
Bisbe d’Urgell.
Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església 888, per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou consagrat bisbe d’Urgell el 914 Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona…
Pere el Venerable
Cristianisme
Abat de Cluny
.
De la noble família dels Montboissier, fou educat pels monjos de Sauxillanges Professà a Cluny 1109 i fou prior de Vézelay i de Domène 1120 i, finalment, vuitè abat de Cluny 1122, on es dedicà a la reorganització del monestir i de les cases dependents, aleshores en nombre de dues mil cluniacenc Al costat d’Innocenci II, s’oposà a l’antipapa Anaclet II, monjo de Cluny En polèmica amb els musulmans, féu traduir l’Alcorà al llatí El seu equilibri es manifesta en la polèmica amb el seu amic Bernat de Claravall entorn dels estudis i la vida monàstica mostrà una exquisitat en les…
Dom Sylvester Houedard
Art
Artista anglès.
Monjo benedictí i teòric de la poesia concreta, sonora i cinètica Des de l’any 1945 se centrà en la recerca dels grafismes tipogràfics L’any 1951 començà els seus estudis a la Universitat de Sant Anselm de Roma i tres anys més tard publicà la seva tesi sobre la llibertat a Sartre Els anys seixanta realitzà diversos escrits sobre poesia espacial, concreta i tipogràfica internacional, entre els quals destaquen els dedicats a l’obra de Burroughs i Allen Ginsberg, o els d’art autodestructiu i poesia concreta en De Melo i Sartre Durant aquests anys realitzà poemes visuals amb…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella, germà de Pere I el Catòlic.
El 1194 entrà de monjo a Poblet, d’on passà, al cap de poc, a ocupar l’abadiat de Montaragó Dugué una intensa vida política, primer al costat del rei Pere i després en la minoritat de Jaume I A partir del 1214 actuà com a opositor del seu oncle, el comte Sanç de Provença i de Rosselló, regent de Jaume I, de qui provocà la dimissió el 1218 Continuà una política ambigua que afavoria l’anarquia nobiliària, sobretot en contra del partit de Nunó, fill del comte Sanç, fins que hagué de claudicar davant la forta personalitat de Jaume I Els darrers anys de la seva vida féu costat al rei…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina