Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
filosofia del sentit comú
Filosofia
Psicologia
Nom amb què és coneguda la doctrina central de l’escola escocesa, per tal com aquesta destaca el paper decisiu del sentit comú (common sense), facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
Bé que hom no pot identificar-los simplement, sentit comú i seny mantenen una innegable relació, probablement no estranya al fet que l’escola escocesa assolí un gran influx als Països Catalans És clara, així mateix, la relació existent entre el sentit comú d’aquesta escola i el també anomenat sentit comú sensus communis naturae de la tradició escolàstica, bé que aquest no fóra entès com a facultat de l’home, sinó com una mena de força cognoscitiva de la pròpia natura humana en general i en virtut de la qual hi ha un acord o coincidència universal per part dels homes pel que fa a uns…
testament davant notari
Dret civil
Dret civil català
Testament atorgat davant notari competent per a actuar en el lloc de l’atorgament i de dos testimonis idonis, que no és necessari que siguin pregats, ni que apreciïn la capacitat del testador, ni que l’hagin de conèixer, si bé han de firmar el testament.
Pot ésser obert , sempre que el testador manifesti la seva voluntat en presència del notari i dels testimonis, tots els quals resten assabentats de la voluntat del testador o tancat o clos , quan el testador no revela la seva voluntat testamentària, que declara que es conté en una carpeta que presenta a les persones que han d’autoritzar aquest testament
saturat | saturada
Química
Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures.
Els composts saturats, atès que no tenen dobles ni triples enllaços en la cadena carbonada, experimenten reaccions de substitució i no d’addició en l’esmentada cadena insaturat
invertebrat
Zoologia
Dit de l’animal mancat de columna vertebral.
El grup dels invertebrats és artificial i no té valor filogenètic ni sistemàtic, puix que inclou animals que pertanyen a embrancaments molt diversos, des dels protozous fins als cefalocordats
tigre
Tigre
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, el representant més gros de la família (gairebé arriba a fer 3 m de longitud total), formidable depredador, de pèl rogenc, llevat de la part interna de les potes i les parts inferiors i frontals del cos, que són blanques, totes travessades per ratlles amples i fosques.
De repartició asiàtica, ocupa hàbitats molt diversos, des de Sibèria fins a Insulíndia De nord a sud, el pèl es fa més fosc i no tan dens ni tan llarg
quelicerats
Aracnologia
Subembrancament d’artròpodes caracteritzats pel fet de tenir el cos format per un cefalotòrax i un abdomen (fusionats en els àcars) i posseir típicament sis parells d’apèndixs articulats (un de quelícers, un de pedipalps i quatre parells de potes locomotores), tots al cefalotòrax.
No presenten antenes ni mandíbules generalment no tenen apèndixs abdominals, i si en tenen no són de tipus locomotor Aquest subembrancament comprèn tres classes merostomats, aràcnids i picnogònids o pantòpodes
càrava
Transports
Vaixell d’origen sarraí, emprat als s. XIV i XV.
Era de vela i rem, apte per al transport, però en alguns casos fou utilitzat per a la guerra No se'n coneix la forma del buc ni l’aparell
conjunció copulativa
Gramàtica
Conjunció que indica el mer enllaç de coordinació entre dos o més termes.
En català són i i ni les copulatives bàsiques, però la llengua parlada n'afegeix d’altres, i no és rar de sentir han vingut en Pau amb la seva dona
barilita
Mineralogia i petrografia
Silicat de bari i beril·li, BaBe2(Si2O7).
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en agregats de formes tabulars És incolor, semitransparent i té duresa 6,5 No es fon ni és atacable pels àcids
creixement econòmic
Economia
Increment de la capacitat productiva d’un estat i també dels recursos disponibles.
Consisteix només en l’augment quantitatiu de certes magnituds econòmiques, sense que necessàriament n'augmentin les expressions per capita ni es produeixin les transformacions socials en què es basa el desenvolupament