Resultats de la cerca

Home inquiet, arribà al cinema com a realitzador el 1919 després d’haver viatjat molt i d’haver participat en la guerra del 1914, es revelà com un dels millors artífexs del cinema expressionista alemany, amb els films Dr Mabuse, der Spieler ‘Dr Mabuse, el jugador’, 1922, Die Niebelungen 1923-24, Metropolis 1924 i M Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M Una ciutat cerca un assassí’, 1931, en collaboració amb l’escenògrafa Thea von Harbou Amb el triomf del nazisme a Alemanya, se n'anà als EUA, on continuà la seva carrera, amb dos films notables Fury , 1936, i You Only Live Once, 1936,…

Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges com ara Dakota , de JGalceran 1997 El florido pensil , d’ASopena 1997 Els gegants de la muntanya , de LPirandello 1999 La comèdia dels errors , de WShakespeare Escenas de matrimonio , d’Ingmar Bergman, dirigida per Rita Russek 2000 El club de la corbata , de Roger Fabrice-Lacan, dirigida per Pep Anton Gómez 2002 Ran del camí , d’Anton PČekhov, dirigida per Joan Castells 2002 L’escola de dones , de Molière, dirigida per Carles Alfaro 2003 Vides Privades , de Noel Coward, dirigida per Paco Mir…

La seva obra es basa en la utilització freqüent del mitjà fotogràfic Viatja a llocs poc visitats pel turisme i mostra les situacions de treball i de vida de persones explotades, com una manera de fer art, per una banda, i d’evidenciar les tensions entre situacions personals i públiques, per l’altra Resideix a Nova York i ha participat, entre d’altres, a les biennals de Venècia 1986, 2007, São Paulo 1987, 1989, i a la Documenta de Kassel de 1987 i 2007 Ha tingut una presència freqüent a Catalunya on el 1997 dirigí un taller a la QUAM Quinzena d’Art de Montesquiu sota el títol d'…

S'inicià en el teatre d’aficionat a la Sala Cabanyes de Mataró, i posteriorment cursà estudis a l’Institut del Teatre de Granollers, de la mà de Frederic Roda, i al de Barcelona Debutà professionalment amb Josepet de Sant Celoni , de SRusiñol 1978 Des d’aleshores ha participat en nombrosos espectacles i ha estat guardonat amb els premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya per la sèrie de televisió  La Granja  i el de la Crítica de Barcelona per La presa , de C McPherson dirigida per Manel Dueso, 1999 i La vida es sueño, de Calderón de la Barca dirigida…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d’aquest departament des del 1990, investiga sobre temes relacionats amb la geografia de la població i en qüestions d’ordenació del territori Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d’…

Es creà el 1926 com una competició entre un equip dels Estats Units d’Amèrica i un de la Gran Bretanya Entre el 1935 i el 1973 els britànics només aconseguiren guanyar una vegada el torneig Això facilità la incorporació de jugadors irlandesos el 1973 i de la resta d’Europa el 1979 En totes les edicions, el capità de l’equip europeu ha estat un golfista de les illes Britàniques, a excepció de tres ocasions  Severiano Ballesteros 1997,  José María Olazábal 2012 i el danès Thomas Bjørn 2018 L’únic jugador dels Països Catalans que hi ha participat, deu vegades entre el 1999 i el 2020, és Sergio…

Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín  el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de…

Inicià la seva carrera el 1983 a Radio Minuto i ha treballat a les emissores Cope Ibiza, Cadena Dial, Ràdio Barcelona – Cadena SER en programes tant de Catalunya com de tot l’Estat espanyol, Catalunya Ràdio i, actualment, RAC1 Al llarg d’aquesta trajectòria passà de la radiofórmula musical als informatius i, finalment, al magazín En aquest gènere, el 1997 començà a dirigir i presentar Versió original , iniciat a Catalunya Ràdio , emès des del 2005 per RAC1  amb el nom de Versió RAC1  i que ha esdevingut un dels programes amb més audiència a Catalunya Ha participat també en…