Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
David Bruce Weishampel
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004
Philippe Gerbet
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1854-64).
Fou cofundador, a París, del Mémorial Catholique , publicació sota el patronatge de Lamennais S'orientà cap a un conservadorisme creixent com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent 1860 Pius IX el féu assistent al soli pontifici En morir preparava una refutació de Renan Stratégie de MRenan , publicada pòstumament
Alphonse Beau de Rochas
Enginyer francès.
El 1892 publicà unes Recherches sur les conditions pratiques de la plus grande utilisation de la chaleur et en général de la force motrice , on descrivia el cicle complet del motor d’explosió de quatre temps, i aquest mateix any n'obtingué la patent, però els seus treballs romangueren ignorats fins a la publicació dels de Nikolaus Otto Escriví també un estudi sobre telegrafia submarina
Hendrik Conscience
Hendrik Conscience
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor belga en llengua neerlandesa.
La publicació de De Leeuw van Vlannderen ‘El lleó de Flandes’, 1838, novella històrica a la manera de Walter Scott, obtingué un gran ressò i serví de base a la reivindicació romàntica del neerlandès Escriví gairebé un centenar de novelles històriques i rurals, entre les quals Jacob van Artevelde 1849 i De loteling ‘El conscrit’, 1850, una història de Bèlgica i reculls de contes i narracions populars
Ermengol Coll i Armengol
Etnologia
Cristianisme
Missioner i etnòleg claretià.
Fou el tercer prefecte apostòlic 1890 i el primer bisbe-vicari apostòlic 1904 de Fernando Poo Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias 1899
Tomàs Ripoll
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, fou lector de teologia a Manresa i Barcelona Fou rector de l’Acadèmia de Sant Tomàs de Barcelona, i el 1698 prior del convent de Barcelona Provincial d’Aragó 1723, el 1725 fou elegit a Bolonya mestre general de l’orde, càrrec que ocupà durant vint-i-dos anys La seva obra més important fou la publicació, en vuit volums, del Bullarium Ordinis 1729-40
Malcolm X
Història
Política
Nom amb el qual és conegut l’activista polític Malcolm Little.
Convertit a l’islam, lluità pels drets civils dels negres nord-americans i s’orientà cap a un nacionalisme negre Defensà la violència com a autoprotecció contra els mètodes de resistència no violents propugnats per altres moviments La influència política de les seves idees augmentà notablement després del seu assassinat i de la publicació de la seva biografia The Autobiography of Malcolm X 1965
Ramon Torres i Carreras
Metge radiòleg.
Es llicencià a Barcelona 1902 i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología 1916 L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico , reeditada l’any 1931 dins la collecció de Monografies Mèdiques Formà part del comitè de publicació de Medicina Física , portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya
Sant Pere d’Iel (la Seu d'Urgell)
L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix la seva situació
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina