Resultats de la cerca

Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí…

Resident a Dayton Estats Units d’Amèrica des dels onze anys, es llicencià en periodisme per la Universitat d’Illinois Afeccionat al golf —guanyà l’Ohio State High-School Championat 1927—, entrà a treballar com a redactor d’esports a The Springfield Daily News Posteriorment, contractat per l’Associated Press, anà a Nova York 1934 i a Londres 1937, on es féu càrrec de la delegació de The New York Times 1939, diari per al qual treballà fins a la seva jubilació el 1989, com a columnista, editor i administrador Destinat a Washington 1940, adquirí un alt prestigi informant de la…

S'inicià professionalment  en el diari Tele-exprés l’any 1975, i posteriorment collaborà en el setmanari El Món i en El País L’any 1991 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual ha esdevingut un articulista destacat i del qual fou redactor en cap per als Jocs Olímpics del 1992 i corresponsal a Itàlia 1997-2000 Aquest any en fou nomenat subdirector, i posteriorment director adjunt i delegat a Madrid Amb Joan Josep López Burniol fou coautor de l’editorial publicat conjuntament per onze diaris catalans el 26 de novembre de 2009, després de la sentència del Tribunal…

De tendència republicana, fou fundat el 1845 Esteve Aragó posà com a redactor en cap Pierre Lefranc, que hi atacà el prefecte i el general De Castellane No pogué sortir del 1853 al 1869 Fou antiboulangista amb Juli Escarguel, i després, amb Emmanuel Brousse i Eugeni Sauvy, esdevingué l’òrgan del partit oportunista Després de la Segona Guerra Mundial, acusat de collaboracionisme, fou substituït per Le Républicain , però la capçalera original fou recuperada el 1950 Es presenta com a Grand quotidien républicain d’information du Midi Des del 1932 fa una edició destinada al…

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en la Unió Europea Des del 1992 és professor de periodisme a la UAB Començà la seva carrera professional en l’àmbit de la premsa comarcal al Camp de Tarragona, on participà en la fundació dels setmanaris Mestral i El Pati Posteriorment fou redactor d’economia d' El Noticiero Universal , treballà a TVE Catalunya i fou comentarista al programa El balcó de la cadena SER El 1998 s’incorporà a La Vanguardia , on dirigí les seccions de “Societat” i “La Revista”, i actualment és sotsdirector…

Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974,  Vocabulari de medicina  1993 i  Balmis o l’esperit de la Illustració…

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987, treballà successivament al  Diari de Barcelona 1982, l’ Avui 1984-85, El Periódico 1985-88 i 1988-90, El País 1988 i El Observador 1990-92 Aquest darrer any s’incorpora a La Vanguardia  com a redactor de la secció local El 2007 fou nomenat director adjunt del diari, que abandonà el 2009 per passar a dirigir la secció de comunicació de l’aerolínia Spanair, fins a la seva desaparició 2012 Posteriorment fou director d’Intermedia, empresa de comunicació corporativa, càrrec que ocupà fins el 2013,…

Especialitzat en temes culturals i, particularment, en l'àmbit musical, fou el responsable de la secció de música de la revista Canigó , des de l'any 1971, redactor a Presència i collaborador a Tramuntana ,  Serra d'Or , Àncora , El Correo Catalán , l' Avui i L'Eco de Sitges Dirigí la revista de la mostra "Expocultura", promoguda per la Generalitat de Catalunya, en les edicions del 1982 i el 1983 Realitzà un destacat treball d'investigació en l'àmbit sardanístic i escriví les biografies d'Eduard Toldrà, Rafael Ferrer i Francesc Mas i Ros, a més d'impartir conferències, presentar…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions…

Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el…