Resultats de la cerca
Es mostren 1631 resultats
Fèlix Martí i Ambel
Política
Activista cívic.
Llicenciat en filosofia 1965, s’inicià professionalment com a professor d’aquesta matèria a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1968-70, d’on posteriorment fou director del Laboratori de Sociologia S’introduí de molt jove en l’escoltisme i el moviment estudiantil, i fou successivament comissari de Minyons Escoltes 1960-63 i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona 1963-68 Actiu en l’antifranquisme cristià i catalanista, el 1971 fou empresonat i processat pel Tribunal de Orden Público, acusat de propaganda clandestina, condemna de la qual no fou amnistiat…
Francisco María Tubino y Oliva
Historiografia
Polític i historiador.
De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…
,
Castell d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’…
Regulació de la síntesi de les hormones de l’escorça suprarenal
Fisiologia humana
L’elaboració d’hormones esteroides suprarenals està regulada per diferents mecanismes, ja que el procés de regulació dels glucocorticoides i els andrògens és completament diferent de la dels mineralocorticoides La producció de glucocorticoides i andrògens es troba sota la influència de la corticotropina , o ACTH , hormona que secreta l’adenohipòfisi, o hipòfisi anterior, estimulada pel factor alliberador de corticotropina , o CRF , produït per l’hipotàlem Així, per l’acció de l’ACTH, la capa fasciculada i la reticular de l’escorça suprarenal s’engruixeixen, augmenta la…
Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…
grausí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de transició entre el català i l’aragonès, parlat al sector sud-occidental de l’antic comtat de Ribagorça, al voltant de la vila de Graus, molt relacionat amb els parlars catalans de la Ribagorça (benasquès, ribagorçà).
Els trets catalans d’aquest parlar s’han anat perdent a poc a poc des del s XVI —quan encara el català era llengua de cultura en aquesta zona—, i la mateixa vitalitat del dialecte ha minvat a la vila des del començament del s XX
música de l’Àfrica khoisànida
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica khoisànida, territori inclòs, bàsicament, en els actuals estats d’Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia, Sud-àfrica, zones habitades pels pobles khoikhoi (hotentots) i san (boiximans), els habitants més antics de l’Àfrica austral i oriental.
Al llarg dels darrers deu millennis, les poblacions khoisànides foren empeses, des del nord i l’oest, per poblacions negroides de llengua bantú i procedència centreafricana cap al desert de Kalahari Els khoikhois, pastors que vivien per tota l’Àfrica austral, foren desposseïts durant el segle XVII de les seves terres pels holandesos, que actuaren des del sud, i més tard delmats per la verola Esclavitzats, es barrejaren, entre d’altres, amb els holandesos griqua i amb els bantús cape colored Els sans, almenys des del segle XV i fins al segle XIX, s’establiren com a caçadors recollectors en…
polarografia

fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…
alfabetització
Educació
Acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les.
Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina