Resultats de la cerca
Es mostren 1601 resultats
Agustí Viñas i Reig
Política
Ajustador i torner mecànic.
Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en diverses…
Eduard Martín i Toval
Política
Polític.
Vinculat a cercles cristians progressistes a la seva ciutat natal, el 1967 es traslladà a Barcelona com a inspector de treball i després fou professor de dret del treball a la Universitat Autònoma Milità a l’Organització Revolucionària de Treballadors 1970-72, al grup “el Topo Obrero” i a Convergència Socialista de Catalunya, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés i, posteriorment, al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Diputat al Congrés de Madrid 1977 i 1979, intervingué molt activament en l’elaboració de la Constitució del 1978 i de l’ Estatut d’Autonomia de…
Mateu d’Agrigent
Cristianisme
Predicador.
Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona i en altres…
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Tercer comte de Cardona (1442-71) i comte consort de Prades.
Fill de Joan Ramon Folc I i de Joana de Gandia El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425 D’aquesta manera Celdoni Ermenter adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare A la mort d’aquest 1442 renuncià el…
Josep Lluís Serrano i Pentinat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el 2016 i després a Nicaragua, on fou…
Partit Demòcrata Europeu Català
Política
Partit polític d’àmbit català fundat el 10 de juliol de 2016.
Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas president de la nova formació, i Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…
Nicolas Roeg
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà polèmica per…
Anne Carson
Literatura anglesa
Escriptora canadenca.
Renuncià als estudis de literatura a la Universitat de Toronto, als quals retornà per graduar-se el 1974 i doctorar-se el 1981, després de treballar diversos anys en el camp de les arts gràfiques El 1986 estudià grec clàssic a la Universitat de Saint Andrews Escòcia Ha estat professora de literatura clàssica, literatura comparada i escriptura creativa en diverses universitats nord-americanes i canadenques La seva obra té com a referència i model els clàssics grecs i romans, i sovint no estableix una línia de demarcació clara entre poesia, assaig, crítica, novella o teatre Cal…
comtat de Nimes

Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
Pierre Gaveaux
Música
Cantant, compositor i editor francès.
Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però, en el camp…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina