Resultats de la cerca

Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim disc,…

El violinista David Harrington n'ha estat l’unic integrant permanent Des del 1999 la resta dels membres són John Sherba violí, Hank Dutt viola i Jeffrey Zeigler violoncel Entre els membres anteriors del quartet cal esmentar Joan Jeanrenaud violoncel, que en formà part del 1978 al 1999 Bé que tots els membres tenen una formació clàssica, el grup ha destacat per una orientació volgudament contemporània i eclèctica, amb freqüents incursions en gèneres en principi poc afins a la música de cambra, com són el rock i la World Music , el jazz o les bandes sonores cinematogràfiques, que…

El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz instrumental…

Interessat de jove per activitats artístiques diverses, estudià pintura i història a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1953-59, fou percussionista de conjunts de jazz i de rock un dels quals donà lloc al grup Velvet Underground, i participà activament en l’avantguarda dels anys seixanta a San Francisco i Nova York, especialment en els happenings i en les performances , i creà coreografies per a espectacles de dansa contemporània S’inicià en l’escultura amb petites peces de fusta d’inspiració surrealista Protegit pel marxant alemany Heiner Friedrich, el 1965 feu a Nova York…

S'interessà per aquest gènere des de ben jove, estimulat pel seu pare, pianista de jazz aficionat Estudià clarinet i saxo contralt abans d’optar pel saxo tenor com a primer instrument Un cop graduat a la Cheltenham High School 1967, s’inscrigué a la Universitat d’Indiana i es traslladà a Nova York, ciutat on de seguida s’integrà en diverses formacions musicals i destacà com a solista Cofundà Dreams 1970, una banda que fusionava el jazz i el rock , tocà amb el seu germà trompetista en el quintet d’Horacio Silver 1975-82 i en la formació Brecker Brothers Band, més partidària de la…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, inicià amb èxit la carrera d'actor cinematogràfic amb In Which We Serve 1942, de David Lean i Noel Coward, pellícula a la qual seguiren, entre d'altres, London Belongs to Me 1948, de Sidney Gilliat Brighton Rock 1947, Private's Progress 1956 i I'm All Right Jack 1959, de John Boulting Morning Departure 1950, de Roy Ward Baker Guns at Batasi 1964, premi BAFTA al millor actor, de John Guillermin The Sand Pebbles 1966, de Robert Wise Doctor Dolittle 1967, de Richard Fleischer a més de la producció teatral The Mousetrap 1952, basada en la…

Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, mentre estudiava feu de model i posteriorment treballà en una agència de publicitat Al mateix temps, començà a actuar en locals de Barcelona, i el 1996 fundà el grup Jarabe de Palo Liderat per ell, el grup aconseguí un gran èxit amb el tema  La Flaca , títol del seu primer disc, i aviat es convertí en un dels conjunts més coneguts de l’anomenat rock llatí , amb una considerable projecció internacional Entre altres reconeixements, aconseguí dos cops 2011 i 2014 nominacions als Grammy llatins i el 1997 un premi Ondas El…

Després d’estudiar música formà un grup de punk que aconseguí un ressò discret El 1984 començà una carrera de solista que li donà un cert renom a Suècia amb l’àlbum Het vind ‘Aire calent’, 1984 El 1986, amb el lletrista, compositor i guitarrista Per Gessle fundà el duo Roxette, amb el qual enregistrà un primer disc, Pearls of Passion , el mateix any El duo aconseguí projecció mundial amb l’àlbum Look Sharp 1989, especialment amb la cançó Look , al qual seguiren Joyride 1992, Tourism 1992, Crash Boom Bang 1994, Have a Nice Day 1999, Room Service 2001, Charm School 2011, Travelling 2012 i Good…

En la seva joventut formà part de grups artístics radicals, motiu pel qual li fou vetat l’ingrés en escoles oficials de l’antiga República Democràtica Alemanya, i hagué de guanyar-se la vida amb oficis diversos, que compaginà amb la pràctica artística Amb motiu de la seva candidatura al sindicat d’artistes que també li fou refusada adoptà el pseudònim d’A R Penck 1966, que utilitzà juntament amb d’altres Vigilat i perseguit per la STASI, les seves obres foren confiscades i destruïdes, sobretot des del 1975, quan guanyà el premi Will Grohmann de l’Acadèmia d’Art de Berlín Occidental El 1980…

Música clàssica Al novembre es va estrenar l’òpera Fin de partie , de György Kurtág, al Teatro alla Scala de Milà © Teatro alla Scala En un any marcat per aniversaris musicals molt significatius, la commemoració dels cent anys de la mort del compositor francès Claude Debussy Saint-Germain-en-Laye, Illa de França, 22 d’agost de 1862 – París, 25 de març de 1918 i el centenari del naixement del compositor, director d’orquestra, pianista i divulgador nord-americà Leonard Bernstein Lawrence, Massachusetts, 25 d’agost de 1918 – Nova York, 14 d’octubre de 1990 van ser les efemèrides de més relleu en…