Resultats de la cerca
Es mostren 1542 resultats
Lluís Pere Fàbregues
Cristianisme
Arquebisbe de Nicòsia (Xipre).
Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina…
John Boyd Dunlop
Inventor britànic.
Durant el període 1867-87 exercí com a veterinari a la ciutat de Belfast L’any 1887 descobrí un procediment per amortir les vibracions de les rodes dels tricicles basat en la introducció d’un tub de cautxú inflat cambra entre la llanda i la coberta L’invent fou patentat el 1888, i el 1890 hom n'inicià la producció a escala comercial, després que William Harvey hagué adquirit la patent i establert una fàbrica de pneumàtics precursora de l’actual Dunlop Company Limited Hom descobrí que el principi del pneumàtic ja havia estat patentat l’any 1846, però aquesta companyia hi introduí…
imperi de Nicea
Història
Imperi fundat a la ciutat de Nicea per Teodor I Làscaris el 1204, després de la conquesta de Constantinoble pels croats; durà fins el 1261.
Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els genovesos,…
Joane Somarriba Arola
Ciclisme
Ciclista basca.
Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres…
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al segle VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al segle IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat Després de la…
Castell de Torrelles (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes…
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…
boccia

La boccia consisteix a llançar unes boles amb les mans o els peus amb la finalitat que s’aproximin al màxim a un bolig
Federació Esportiva Catalana de Paralímpics Cerebrals
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota que practiquen els esportistes amb discapacitats motrius greus.
És un esport que prové de la Grècia clàssica i que a les dècades de 1970 i 1980 els països nòrdics adaptaren per a les persones amb discapacitat Presenta moltes similituds amb el joc de la petanca És un esport mixt i es pot jugar de manera individual, per parelles o per equips És l’únic esport paralímpic en què totes les proves són mixtes, amb participació conjunta d’homes i dones Tots els esportistes juguen amb cadira de rodes El joc consisteix a llançar unes boles de cuir amb la finalitat que s’aproximin al màxim possible a un bolig La pilota es llança amb les mans o els peus,…
dentadora
Tecnologia
Màquina per a tallar les dents d’un engranatge.
Bé que n'hi ha de moltes menes, en general les eines emprades han d’ésser senzilles i d’una forma que permeti d’esmolar-les sense que perdin precisió Normalment les dentadores treballen per divisió o bé per rodadura Les primeres són fresadores equipades amb una fresa perfilada , que té la forma del buit que cal fer entre les dents de l’engranatge que hom ha de tallar i és destalonada perquè no canviï de forma en ésser esmolada L’engranatge que ha d’ésser tallat roman quiet mentre la fresa gira i avança en la direcció dels flancs de les dents De les dentadores que treballen per rodadura, unes…
Rigardà
Municipi
Municipi del Conflent, situat a la zona de contacte entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet que centra Vinçà.
El terme és drenat per la riera de Rigardà dita també de Glorianes , que neix al vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés La part muntanyosa del terme és, en part, boscada La superfície agrícola és de 111 ha, amb 64 dedicades a arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers, 42 a la vinya i 15 a les hortalisses enciams El poble 144 h agl 1981 298 m alt és situat a l’esquerra de la riera de Rigardà, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina