Resultats de la cerca

Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma…

Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn,…

Estudià piano i clavicèmbal a Hannover i Amsterdam Del 1983 al 1986 fou membre del Musica Antiqua de Colònia, abans d’iniciar la carrera de solista al clavicèmbal i al fortepiano Interpreta un repertori de música molt ampli que abraça del segle XVII al XIX Ha collaborat amb altres músics, com Anner Bylsma i Fabio Biondi, i ha acompanyat cantants com Christoph Prégardien, amb qui ha enregistrat alguns lieder de L van Beethoven, J Brahms i F Schubert De la seva discografia, que inclou obres de Bach, Haydn, Mozart, Dušek i Mendelssohn, entre d’altres, es pot destacar un disc…

A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca…

Consta d’un teclat de sis octaves, una cinta per a fer glissandi , una caixa amb registres, un control d’intensitats i una arpa altaveu que fa de ressonador, on hi ha cordes simpàtiques Té uns vuitanta timbres diferents, obtinguts gràcies a filtres que actuen sobre les freqüències generades pels oscilladors El seu inventor fou l’enginyer francès Maurice Martenot París 1898-1980, que el presentà al públic el 1928, i la seva germana Ginette en fou la gran difusora Ha estat utilitzat com a instrument solista, en conjunt de cambra i amb orquestra, i li han dedicat obres compositors…

Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic…

Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de màscares C'am…

El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament instrumental, d’…

Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C…

Se’n distingeixen tres tipus El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment A Escòcia i Galles existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance contradansa , típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel…