Resultats de la cerca
Es mostren 3119 resultats
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per…
equació de Gibbs-Helmholtz
Física
Equació que, per a un sistema que evoluciona a pressió i a temperatura constants, pren la forma
.
A essent-hi el treball efectuat pel sistema descomptant-hi el treball d’expansió, H 1 i H 2 les entalpies inicial i final, respectivament, p la pressió i T la temperatura absoluta del sistema
Anahí Vázquez Baca
Atletisme
Atleta especialitzada en salt de llargada.
Competí a les files del Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona i l’Integra-T2 Fou campiona de Catalunya júnior 1994, 1995 i absoluta a l’aire lliure 1996 i en pista coberta 1996, 1998
estil georgià
Art
Estil propi de l’arquitectura i, especialment, de les arts decoratives a la Gran Bretanya durant els regnats dels reis Jordi (1740-1820), que es caracteritzà pels interiors simètrics, de colors clars i amb ornamentació clàssica, com a conseqüència del pal·ladianisme d’I.Jones i C.Wren.
És en els mobles on aquest estil excellí, especialment en l’obra de T Chippendale, en la qual la decoració es basa en la talla de la fusta i no pas en la incrustació de marqueteria
llei de Planck
Física
Expressió formal que dona la densitat d’energia d’una radiació per unitat de volum i d’interval de freqüències, a partir de la teoria de Planck.
És expressada per en què h és la constant de Planck, ν la freqüència de la radiació, c la velocitat de la llum en el buit, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta
Konstantin Sergejevič Aksakov
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Gramàtic, crític i poeta rus.
Fill de l’escriptor Sergej T Aksakov i germà del periodista i polític Ivan S Aksakov Fou ideòleg de l’eslavofilisme d’ençà del 1840 Escriví algunes obres sobre temes gramaticals, especialment sobre gramàtica històrica russa
Les tuïdials
Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x…
Estrena dels films Boom, boom, de Rosa Vergés; Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt; Un submarí a les tovalles, d’Ignasi P.Ferré; Pont de Varsòvia, de Pere Portabella; Què t’hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons
Estrena dels films Boom, boom , de Rosa Vergés Rateta, rateta , de Francesc Bellmunt U n submarí a les tovalles , d’Ignasi PFerré Pont de Varsòvia , de Pere Portabella Què t’hi jugues, Mari Pili , de Ventura Pons
testicardins
Zoologia
Subclasse de braquiòpodes amb les valves de la closca proveïdes de xarnera, amb braços tentaculars sostinguts per un esquelet calcari anomenat braquidi, intestí acabat en un fons cec i peduncle sorgint de la valva dorsal.
Aquesta subclasse inclou la majoria de braquiòpodes actuals, amb gèneres tan importants i difosos com Terebratula , amb l’espècie T&vitrea llàntia, Terebratulina, Mühlfeldtia , amb l’espècie M&truncata , que habiten, sense ésser comuns, a la Mediterrània
element simètric
Matemàtiques
Element x’ tal, que xTx’ = x’Tx = e
.
Si aquesta propietat existeix, hom diu que x’ és l’element simètric o invers de x, x ∈E , E essent un conjunt dotat d’una llei interna T i d’un element neutre e, i x, simetritzable
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina