Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Ypsilantis
Família noble de grecs fanariotes emparentada amb la dinastia imperial dels Comnè de Trebisonda després de la conquesta llatina de Constantinoble (1204).
Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver obtingut el perdó del soldà, fou…
Paleòleg

Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà errors molt…
Anne-Robert-Jacques Turgot
Anne-Robert-Jacques , segons una pintura del s XVIII
© Fototeca.cat
Economia
Economista francès.
Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal Establí la…
Umberto Giordano
Música
Compositor italià.
Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià Fedora 1898 és l’…
,
Ramon Pinyol i Torrents
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos…
Bellpuig de les Avellanes

Exterior del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya, situada al SE del terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera).
La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig…
fets de La Granja
Història
Nom amb què són coneguts els esdeveniments que tingueren lloc a La Granja de San Ildefonso (setembre del 1832) amb relació a la qüestió de la successió de Ferran VII.
El 13 de setembre el rei, de sobte, emmalaltí greument Calomarde, cap efectiu del govern i cap de la conspiració a favor de la successió al tron de Carles Isidre, féu signar al rei, gairebé inconscient, un codicil que derogava la Pragmàtica Sanció dia 18 Assabentada la infanta Lluïsa Carlota, germana de la reina Maria Cristina, li retragué la seva feblesa, bufetejà Calomarde i aconseguí que el codicil fos anullat a més, el rei, que s’havia revifat, confirmà aquesta anullació El primer d’octubre Calomarde fou destituït i desterrat, i Zea Bermúdez ocupà la presidència del gabinet Aquests fets…
Carles Baguer
Música
Compositor i organista de la catedral de Barcelona.
Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…
,
Tormos
Tormos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall de la terminació oriental de les serres prebètiques valencianes que recorre en direcció SW-NE el Girona, a l’extrem sud-oriental del terme.
A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església parroquial és…
Sumacàrcer
Sumacàrcer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb la Canal de Navarrés, estès a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer
, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu, continuació vers el N del Montot, dins l’alineació que separa les dues comarques.
El sector forestal ocupa el 65% del terme, amb 120 ha de pins i 1 200 ha de matollar Els conreus es divideixen en dos sectors el de regadiu 320 ha a la plana de la vora del riu, a través de la séquia d’Escalona, dedicat sobretot al taronger 275 ha i a les hortalisses, i el de secà 230 ha, als bancals dels vessants de la serra, dominat per l’olivera i el garrofer Alguns magatzems de preparació de fruita complementen l’economia El poble 1 289 h agl 2006, sumacarcelers 56 m alt és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra L’església parroquial actual Sant Antoni i Sant Nicolau de Bari fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina