Resultats de la cerca

Rebé una completa formació musical i aprengué a tocar el clavicèmbal, l’orgue i la flauta Durant el seu regnat la música ocupà un lloc inusualment important en la cort S’hi incrementà molt el nombre de músics i s’incorporaren a la plantilla compositors de relleu com Robert Fayrfax També era usual que el rei interpretés música o cantés Així mateix, fou colleccionista d’instruments Es conserven també trenta-quatre de les seves composicions, entre vocals i instrumentals, la major part profanes excepte un motet a tres veus Moltes d’aquestes peces són simples arranjaments d’altres…

L’any 1599 es traslladà a Venècia, juntament amb un grup de músics danesos, per estudiar al costat de Giovanni Gabrieli, i hi retornà els anys 1602 i 1604 El 1604 passà a ocupar un lloc com a llaütista de la cort reial danesa Entre el 1606 i el 1608 efectuà una nova estada de formació, aquest cop a Wolfenbüttel, a la Baixa Saxònia, per estudiar amb Gregory Huet Quan la capella musical de la cort fou suprimida l’any 1611, s’inscriví a la Universitat de Heidelberg Ocupà diferents càrrecs en diverses institucions de Copenhaguen Tan sols es coneix una obra seva, un llibre de…

Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Jakob Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare El 1586 esdevingué organista de l’Egidienkirche, i més tard, de l’església de Sant Llorenç, de Nuremberg Es mantingué en aquest lloc fins que el 1616 ocupà el mateix càrrec a Sant Sebald Tingué molta fama com a organista i com a orguener Dedicat també a l’edició musical, publicà diverses colleccions amb obres religioses de mestres italians com els Gabrieli o Luca Marenzio, del seu germà Hans Leo i d’altres compositors alemanys De la seva faceta com a compositor…

La primera notícia biogràfica de la qual es té coneixement és del 1521, any que fou admès a la Fraternitat de Sant Nicolau, a Londres Desenvolupà la major part de la seva activitat professional a la capella de Sant Esteve, adjunta al Palau Reial de Westminster, fins a la seva dissolució el 1547 Mantingué una pensió fins l’any 1557 La seva etapa creativa més important se situa al voltant del 1530 La major part de la seva producció, conservada en fonts manuscrites, és formada per misses i alguns motets escrits en un estil típicament anglès També se’n coneix un magníficat a sis veus…

Inicià la seva formació musical com a escolà de cor de la capella del príncep elector de Dresden, i més tard feu estudis a la universitat El 1565 és documentat a Ansbach com a membre del cor de la capella cortesana, i el 1573 ocupà el càrrec de vicemestre de capella El 1574 se’l troba a Nuremberg, on era cantant del cor de l’església de Sant Egidi Com a editor sembla que es dedicà sobretot a la música sacra Formà part de la societat musical Nürnberger musikalische Kränzleinsgesellschaft Se’n conserven sobretot composicions religioses, com ara un motet a cinc veus compost en…

Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort Visqué en una gran pobresa Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos La seva peça més coneguda és el motet Popule meus 1801, per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent Autor també d’himnes i motets en castellà En premio a tus virtudes , 1802, hom ha considerat la Missa en re 1810 i el Miserere per a quatre veus les seves…

Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica…

Començà com a cantor a la cort reial danesa Posteriorment estudià a la Universitat de Wittenberg, centre del qual fou professor Després d’obtenir el grau de mestre en arts liberals el 1545, ocupà els càrrecs de mestre de l’escolania i cantor de Naumburg, Brunsvic i Ölsnitz Des del 1551 ensenyà música a Wittenberg Es coneixen diverses composicions seves a quatre veus La seva producció més interessant són els tractats teòrics Compendiolum musicae pro incipientibus Brunsvic 1548, un manual d’introducció a la música molt popular en l’àmbit luterà, i Ad musicam practicam introductio…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de…

Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu testament del 1564