Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Carlos Mauricio Funes Cartagena

Carlos Mauricio Funes Cartagena
© Presidencia del Gobierno del Salvador
Política
Polític i periodista salvadorenc.
El 1986 començà a exercir com a reporter de la televisió estatal Canal 10 L’any 1991, fundà el Centre d’Audiovisuals de la Universitat Centreamericana i des del 1992 dirigí un programa d’entrevistes El 1997 fou nomenat director de Noticiero Hechos , d’una emissora privada, des d’on criticà l’actuació governamental del partit ARENA El 2007 abandonà la carrera periodística per dedicar-se a la política i fou candidat presidencial del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional FMLN per a aconseguir la presidència del país En les eleccions del març del 2009, Funes derrotà per…
Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps
© Comissió Centenari de l’Estelada
Política
Polític.
Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…
Vilma Espín Guillois
Política
Política cubana.
Filla d’una família benestant, estudià Enginyeria Química a la Universidad de Oriente, a Cuba, i en el Massachusetts Institute of Technology, als Estats Units Formà part de diversos grups progressistes a la Universitat, i s’implicà en organitzacions revolucionàries i en el Movimiento del 26 de Julio, del qual fou una de les dirigents nacionals en la clandestinitat El 1958 s’incorporà al II Frente Oriental Frank País com a delegada de la direcció nacional, on lluità al costat d’altres líders revolucionaris i vetllà per incorporar les dones a la causa cubana Després del triomf de la revolució,…
Demetrio Carceller Segura
Història
Polític i enginyer industrial.
Vinculat a la ciutat de Terrassa on arribà de jove per estudiar enginyeria tèxtil, Alfons Sala Argemí li sufragà els estudis a l’Escola Industrial de Terrassa Durant la Segona República féu costat a l’oposició monarquicoalfonsina Es convertí en un dels màxims experts en hidrocarburs durant la dictadura de Primo de Rivera —fou nomenat sotsdirector de CAMPSA i director general de CEPSA als anys trenta— Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola passà a la zona dominada pels sollevats i ingressà a la Falange Española 1936, accedint a la Comisión de Industria y Comercio de la Junta de Defensa…
Dominique de Villepin

Dominique de Villepin
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un projecte de…
Anna Pagans i Gruartmoner
Política
Política.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la seva activitat professional com a professora d’institut Posteriorment treballà a la delegació gironina de l’Institut de Ciències d’Educació, com a coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat El 1991 s’incorporà a l’Ajuntament de Girona com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE i ocupà la regidoria d’Educació fins el 1995, i a partir d’aquest any estigué també al càrrec de formació, lleure i esports fins el 1999, que fou nomenada tinenta d’alcalde…
presidencialisme
Política
Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.
L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts tot i que necessita la signatura d’un…
Fundació Catalanista i Demòcrata
Entitat vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya creada el 1993 amb el nom de Fundació Ramon Trias Fargas
.
Els seus objectius són promoure l’estudi del pensament polític, social i cultural de Catalunya, els continguts del nacionalisme i l’actualització de la democràcia Successivament presidida per Jordi Pujol, Joan Guitart i Vicenç Villatoro, n'han estat directors Enric Renau i Folch, Víctor Batallé, Pere Esteve i Antoni Vives Ha organitzat nombroses conferències i debats sobre democràcia, nacionalisme, economia i relacions internacionals Convoca anualment el Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític Al novembre de 2007, amb la designació de l’independent Agustí Colomines i Companys com a…
Movimiento Nacional
Història
Nom donat al conjunt de forces polítiques que participaren en l’aixecament del Divuit de Juliol de 1936.
Integrades posteriorment com a partit únic de l’Estat espanyol Falange Española i articulades dins una ideologia unitària, tipificable en la Ley de principios fundamentales del 17 de maig de 1958, dins l’organització hi havia la Jefatura Nacional que corresponia al cap de l’estat o al president del govern, el Consejo Nacional del Movimiento , la Secretaría General amb rang de ministeri des del 1939 i els consejos provinciales i els locales Segons l’article quart de la Llei Orgànica de l’Estat, del 1967, el Movimiento informava l’ordre polític obert a tots els espanyols, i…
Jaume Roca i Bauzà
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Treballà en una teuleria i després fou venedor ambulant de gerres, i per això conegut com Es Gerrer Republicà, participà en l’aixecament popular del seu poble el 1868, i el 1873 en fou tinent d’alcalde Posteriorment, fou cap del partit republicà d’Andratx Amb el pseudònim d’ Un pagès d’Andratx , estrenà, amb èxit popular, a partir del 1869, entremesos marcats pel seu ideari republicà democràtic, volterià i anticlerical, sovint de resposta immediata als esdeveniments polítics i socials Sa revolució d’un poble , 1874, el més ambiciós, en quatre actes, en prosa i vers…
,