Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
sainet
Teatre
Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d’una obra extensa.
Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…
runa
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.
El conjunt d’aquests signes era conegut pel nom de fut-hark quan s’iniciava amb aquestes sis primeres lletres Efectivament, segons temps i llocs, l’ordre i el nombre del conjunt poden variar I si la sèrie més corrent i originària era de 24 caràcters, hom en troba més de 30 en les runes anglofrísies, i només 16 en les noruegosueques De fet, hom en coneix tres grups bàsics el germànic , de 24 signes, gravats sobre objectes diversos en terres de Germània l' anglofrisi , difós especialment en l’Anglaterra actual, amb un notable increment del nombre de signes, possiblement motivat per la major…
art andalusí

Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…
Partit Liberal Democràtic
Política
Partit polític japonès.
Fou fundat el 1955, resultat de la fusió del Partit Liberal i el Partit Democràtic, per tal d’oposar-se al Partit Socialista, que gaudia aquests anys d’una gran popularitat Des de l’any de la fundació fins al 1993 fou ininterrompudament el partit governant i mantingué la majoria al parlament Rebé un fort suport dels EUA, que temia el decantament del Japó vers l’URSS Al final dels anys setanta, començaren a fer-se públics els escàndols derivats de l’estructura clientelar del partit i els vincles amb el món dels negocis El 1993 fou derrotat per primer cop en les eleccions, però el…
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…
Luís Vaz de Camões
Literatura
Poeta portuguès.
Membre de la petita noblesa, freqüentà els medis cortesans de Lisboa Estudià a Coïmbra i combaté al Marroc, on perdé l’ull dret A conseqüència d’una baralla estigué empresonat, i poc temps després embarcà cap a l’Índia Estigué a Goa, al golf Pèrsic, a la Cotxinxina i a Macau En un naufragi perdé tota la seva fortuna i només pogué salvar el manuscrit de la seva obra Os Lusiadas Novament a Goa, ingressà a la presó per deutes Es destacà com a poeta a les corts dels virreis Constantino de Bragança i Sousa Coutinho El 1569 retornà a Portugal després de passar una temporada a Moçambic El 1572…
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu…
Gabriel Blancafort i París
Gabriel Blancafort i París
© Michael Reckling
Música
Orguener i musicòleg.
Fill del compositor Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa…
,
Castell de Verges
Art romànic
La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…
Santa Magdalena de la Tria (Olost)
Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just…