Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Instituto Bibliográfico Hispánico
Organisme dependent de la Biblioteca Nacional des del 1985.
La seva funció és la de controlar i quantificar la producció bibliogràfica de tot l’estat per mitjà de la gestió del dipòsit legal i l’elaboració d’estadístiques sobre la producció bibliogràfica de l’elaboració de la Bibliografía Española amb la classificació i la catalogació de totes les obres impreses a l’Estat espanyol elaboració de catàlegs, registres, inventaris i repertoris bibliogràfics i per l’assignació del número internacional de les publicacions periòdiques ISSN Disposa d’un servei de documentació i informació bibliogràfica
Hoja del Lunes
Periodisme
Periòdic que apareixia els dilluns per a suplir el descans dominical dels diaris.
Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona
Federació de Mestres Nacionals de Catalunya
Associació professional, creada el 1908 amb el nom de Federació de les Associacions de Mestres d’Escola Oficial del Districte Universitari de Barcelona, dependent de l’Associació de Mestres Nacionals.
Sorgí arran de les converses pedagògiques 1901-08 celebrades per tot Catalunya, i el seu objecte principal fou de tractar dels problemes professionals de l’ensenyament públic primari El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31 Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” 1932-38 A partir de l’agost del 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament
Segona Defenestració de Praga
Història
Cop d’estat protestant a Praga esdevingut el 23 de maig de 1618.
Un grup de nobles bohemis calvinistes, dirigits pels comtes de Thurn i Slik, assaltà el palau on deliberaven quatre consellers reials Dos d’ells i un secretari foren tirats per una finestra als valls Immediatament un govern provisional substituí el consell del rei, i les forces protestants ocuparen tot el país, proclamaren un nou ordre polític, armaren les milícies burgeses i feren cara a l’emperador en defensa dels privilegis bohemis Aquest incident fou una de les causes de la guerra dels Trenta Anys
Llibre del Cànon de medicina

Pàgines del Llibre del Cànon de medicina
Medicina
Obra mèdica en cinc llibres escrita en àrab per Avicenna, considerada durant la baixa edat mitjana i el Renaixement l’obra clàssica de la medicina (la traducció al llatí de Gherardo da Cremona, del segle XII, fou impresa, enterament o parcialment, 36 vegades als segles XV i XVI).
El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París
crisopa
Entomologia
Insecte de l’ordre dels neuròpters, de la família dels crisòpids, que fa uns 2 cm, proveït d’ales grosses, transparents, molt nervades, i coloracions verdes o groguenques molt vistoses.
Té els ulls hemisfèrics, composts i prominents, del color del coure o verd daurat Sobre el tòrax duu les glàndules secretores d’un líquid pudent amb el qual es defensa dels enemics És un insecte beneficiós perquè ataca els afídids i molts altres paràsits de les plantes les larves s’alimenten de pugó N'hi ha aproximadament un miler d’espècies repartides per tot el món excepte a Nova Zelanda, vint de les quals habiten als països que envolten la Mediterrània Chrysopa carnea, Chrysopa perla , etc
colga
Tecnologia
Operació específica de l’adob de sola, que consisteix a posar els cuirs, ja gairebé adobats amb extractes, dins una bassa, en posició horitzontal i plana, sobre un llit o coixí d’escorça d’alzina, de roure, de pi, etc.
Damunt aquest llit hom estén un cuir, sobre el cuir s’espargeix una altra capa d’escorça, damunt aquesta un altre cuir, i així successivament fins a omplir la bassa Aleshores el taní de l’escorça es difon lentament per capillaritat dins les fibres del cuir i es va fixant de forma irreversible tot tapant els porus, i dóna, finalment, una sola més impermeable, més compacta i de més bona qualitat Actualment la colga ja gairebé ha estat abandonada, perquè és un procés massa lent i antieconòmic
coco
coco 1
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit del cocoter
.
És una drupa monosperma, de mesocarpi fibrós, endocarpi llenyós i llavor amb l’endosperma en part sòlid i en part líquid És un dels fruits més consumits de tot el món, sobretot als països productors La part líquida de l’endosperma, l' aigua o llet de coco , és una beguda refrescant i, pel seu alt contingut de fitohormones, és utilitzada en experiments sobre creixement vegetal El coco ratllat i dessecat entra a formar part de pastissos, gelats, galetes, etc La carn de coco assecada constitueix la copra
pòlie
Geomorfologia
Depressió tancada d’origen càrstic.
Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata