Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
cantant
Música
En l’orgue, qualsevol dels tubs que sonen en l’instrument, en oposició als que són només ornamentals, com els anomenats canonges.
Vegeu tub acústic
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…
planxa
Disseny i arts gràfiques
Làmina metàl·lica o d’alguna resina plàstica emprada, com a matriu, en alguns sistemes d’impressió, com la litografia i l’òfset, obtinguda generalment per procediments fotomecànics a partir d’un original i caracteritzada pel fet de tenir les parts impressores i els blancs en un mateix nivell.
micromanipulador
Biologia
Física
Tecnologia
Medicina
Instrument de gran precisió mitjançant el qual hom pot manejar estris, com ara pinces, agulles, pipetes, etc, de dimensions microscòpiques, per tal d’efectuar operacions molt delicades, com és ara la injecció de substàncies en una cèl·lula, la dissecció de microorganismes, el muntatge de components electrònics, la microcirurgia, etc.
Catalana
Publicacions periòdiques
Revista literària setmanal (des del 1921, quinzenal) fundada a Barcelona el 1918 per Francesc Matheu, com a tribuna popular des d’on poder combatre la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i les seves normes ortogràfiques i, en certa manera, com a succedani de La Il·lustració Catalana.
Hi collaboraren escriptors, molts d’ells de gran prestigi, hostils a la política cultural del Noucentisme, entre d’altres Careta i Vidal, Víctor Català i Carreras i Candi, i hi aparegueren obres de Víctor Català 3000 metres , 1918-20, Miquel i Planas, Eduard Girbal, Pin i Soler, Verdaguer, etc Desaparegué el 1926 perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura
psicogènia
Psicologia
Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l’observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l’influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona, com a individu i com a membre d’un grup social.
Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes en què resulta posat en qüestió el lloc que l’individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l’envolten, els mancaments educacionals d’afecte, d’autoritat, de convivència, etc i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus temor, joia, cops morals, etc
aparellatge
Electrònica i informàtica
En una installació elèctrica de potència, conjunt d’aparells fixos que serveixen per a maniobrar, per exemple, obrir o tancar un circuit, llegir valors o regular-los, com és ara tensions o freqüències, o detectar fenòmens, tals com la connexió o desconnexió espontànies d’un interruptor automàtic, etc.
altruisme
Filosofia
Doctrina que posa com a fi de la conducta moral l’interès d’altri com a tal, per oposició a l’hedonisme, l’egoisme i l’utilitarisme, segons els quals el mòbil de la conducta és l’interès propi, i l’interès d’altri n’és una conseqüència derivada.
El mot fou creat per AComte
ésser
Amb un substantiu, adjectiu, participi o equivalents, com a predicat nominal, expressa tant la qualitat essencial del subjecte com l’estat transitori, però sense expressar-ne la durada ni parar-hi atenció, o bé l’estat en què el subjecte ha vingut a parar transitòriament, irreversiblement, o definitivament.
cicle Sabathé
Tecnologia
Cicle mixt entre el cicle d’Otto i el cicle dièsel en el qual, després de la fase de compressió adiabàtica, ve, com en el cicle d’Otto, una fase de combustió a volum constant i, després, com en el cicle dièsel, una fase de combustió a pressió constant.
A igualtat de relació de compressió, el rendiment del cicle Sabathé resulta intermedi entre els cicles d’Otto i dièsel Si hom augmenta la calor subministrada a volum constant i redueix la subministrada a pressió constant, el rendiment tèrmic s’aproxima al del cicle Otto, mentre que si hom redueix la calor subministrada a volum constant i augmenta la corresponent a pressió constant, aleshores el rendiment s’aproxima al del cicle dièsel