Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i desenvolupà una important…

Fou alumne de Maurice Benterfa al Conservatori de Lió, on començà els seus estudis musicals quan tenia nou anys El 1971 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Maurice André al conservatori, centre on es diplomà el 1975 Un any abans havia estat guardonat al Concurs Internacional de Praga i el 1976 fou premiat al Concurs Maurice André Fou trompeta solista de la Simfònica de Stuttgart 1975-76 i de la Nouvelle Orchestre Philharmonique de Radio-France 1976-81 Posteriorment s’ha dedicat íntegrament a la carrera de solista, en recitals sovint acompanyat per l’organista Henri…

Estudià clarinet al Conservatori de Versalles i, posteriorment, música de cambra a l’Escola Normal de Música de París De forma autodidàctica, es dedicà a l’estudi de la flauta de bec i de la música antiga El 1970 començà a tocar com a membre de l’orquestra La Grand Écurie et la Chambre du Roy, de la qual és director Jean-Claude Malgoire, i ha collaborat també en formacions com Domaine Musical i Ars Nova en la interpretació de música contemporània Com a solista ha dut a terme diverses gires de concerts a Europa i Amèrica És professor de flauta de bec al Conservatori de Saint-Ouen i de clarinet…

Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’estiu del…

Començà els estudis de piano, però a deu anys quedà fascinat per l’arpa Fou alumne del Conservatori d’Estrasburg i, posteriorment, del Conservatori de Música de París, on rebé lliçons de Marcel Tournier i obtingué, a més, un primer premi 1939 L’any 1945 fou nomenat arpista de l’Orquestra de la Guàrdia Republicana i dos anys més tard ingressà a l’Orquestra de l’Òpera de París L’any 1959 passà a ser solista d’aquesta formació musical A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Forma part també del Quintet Instrumental de París Feu gires de concerts…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics,…

Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals…

Inicià els estudis de viola a tres anys Més tard ingressà en la Freiburger Hochschule i es perfeccionà amb Sándor Végh al Mozarteum de Salzburg Fou premiada als concursos de Ginebra 1982 i Maurice Vieux de París 1983 El 1994 estrenà a Colònia la Sonata per a viola de G Ligeti, que també ha enregistrat en disc El mateix any començà a impartir classes a la Hochschule de Frankfurt, i des del setembre del 2002 és professora a la Hochschule Hans Eisler de Berlín El seu repertori inclou obres dels segles XIX i XX, dcom J Brahms, C Saint-Saëns, B Bartók, P Hindemith, I Stravinsky i A…

El seu pare i el seu germà gran foren els fundadors d’una coneguda empresa dedicada a la fabricació de material esportiu La seva mare, que cantava i tocava el piano, despertà el seu interès per la música Començà els estudis de violí amb Ulpiano Chiti a Florència i els prosseguí amb Juan Buitrago als EUA Es perfeccionà al Conservatori de París i debutà en aquesta ciutat interpretant el Concert en si menor , de C Saint-Saëns El mateix compositor l’acompanyà en un dels seus concerts a Florència El 1908 retornà als EUA, on es presentà en un concert amb la Simfònica de Nova York,…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša…