Resultats de la cerca
Es mostren 8494 resultats
Fiji 2015
Estat
Al cap d'un any de les primeres eleccions democràtiques després del cop militar del 2006, que van consolidar en el seu càrrec el primer ministre colpista, Frank Bainimarama, el país va seguir marcant perfil propi i, a diferència de les grans potències regionals, es va oferir a donar refugi als seus veïns de Kiribati, Tuvalu o les illes Marshall, greument amenaçats per la pujada del nivell del mar En política interna, a mesura que va avançar l'any, el Govern va retornar a posicions més autoritàries, i l'oposició va denunciar la inexistent separació de poders i la deriva…
Equador 2016
Estat
La desacceleració de l’economia va continuar per tercer any consecutiu, però en aquesta ocasió el PIB va caure entorn del 2,5%, especialment per la dependència de les exportacions petrolieres i l’estancament dels preus internacionals També hi va influir l’endeutament del país, que es va situar al voltant del 30% del PIB per haver dut a terme millores en sanitat o educació, i la reducció de la pobresa –del 38% al 28% de la població en la darrera dècada– El panorama econòmic i social, però, es va complicar encara més aquest any per l’afectació del terratrèmol que va sacsejar la zona de la costa…
guerra de Secessió
Història
Conflicte armat que tingué lloc els anys 1861-65, als EUA, entre els Estats del Nord, industrials i proteccionistes, i els del Sud, agraris i lliurecanvistes.
El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari…
Albert Viaplana i Veà
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB,on es graduà el 1966, es doctorà el 1980, i entre 1971 i 1999 hi exercí la docència catedràtic des del 1978 Collaborà amb A de Moragas i Gallissà i amb Heliodor Piñón i Pallarés ,amb el qual fundà l'estudi Viaplana-Piñón 1974-97 Posteriorment treballà amb el seu fill David Viaplana Canuda Barcelona 1965 Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona, amb Enric Miralles, que li va valdre el 1983 els primers premis FAD i Ciutat de Barcelona Així mateix projectà el parc del Besòs, a Sant Adrià i la plaça Barangué, a…
Luis Goytisolo Gay
Lluís Goytisolo i Gay
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista en castellà.
Germà dels també escriptors Juan i José Agustín Goytisolo , interrompé els estudis de dret per a dedicar-se a la literatura En 1956-59 s’adherí al PSUC i el 1960 fou detingut i empresonat per activitats subversives La seva primera obra, el conjunt de relats Las afueras 1959 reflectia la societat de preguerra Després publicà Las mismas palabras 1962, amb una estructura més novellesca els llibres de faules Ojos, círculos, búhos 1970 i Devoraciones 1976, ambdós illustrats per Joan Ponç la novella Estela del fuego que se aleja 1984 i el llibre de texts diversos Investigaciones y conjeturas de…
Jaume Carrera i Pujal

Jaume Carrera i Pujal
© Fototeca.cat
Historiografia
Periodisme
Historiador i periodista.
Fou redactor de La Veu de Catalunya 1917-36 i director de Cataluña Marítima 1919-21 i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona Les seves obres, resultat d’una llarga investigació, aportaren nombroses dades Historia de la economía española 1943-47, Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI, XVII y XVIII 1945-48, Historia política de Cataluña en el siglo XIX 1957 i La economía de Cataluña en el siglo XIX 1961 També escriví una sèrie d’obres que es poden considerar històries institucionals de diversos organismes comercials i educatius, com ara Espíritu y…
Josep Elias i Juncosa
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…
,
Jaume Aragall i Garriga
Jaume Aragall i Garriga
© AVUI/J. LOSADA
Música
Tenor.
Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de…
,
Emili Gras Font

Emili Gras Font (davant)
Arxiu E. Gras
Vela
Regatista.
Soci del Club Nàutic Arenys de Mar, destacà com a tripulant en vaixells de vela lleugera i en creuer, categories en les quals assolí diferents títols En la classe 420, amb Alfonso Montagut de patró, assolí el Campionat de Catalunya 1970, 1971 i el Campionat d’Espanya 1971, a més de participar en diferents proves internacionals En la classe 470 fou segon classificat en el Campionat d’Espanya 1973, amb Ramon Felipe Montagut de patró, campió de la Christmas Race 1974, amb Rodney Pattisson, cinquè classificat en els Jocs Mediterranis 1975, amb Jan Santana, i campió de Catalunya 1976…
Djibouti

Aspecte de la costa de Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…
