Resultats de la cerca
Es mostren 1293 resultats
Joan Josep Laguarda i Fenollera

Joan Josep Laguarda i Fenollera
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13).
Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer…
Pedro Ciruelo
Música
Teòric aragonès.
Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples,…
Josyf Slipyj
Cristianisme
Eclesiàstic ucraïnès.
Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv 1929 Arquebisbe titular de Serres 1939, el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou, fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa de la diàspora, i el 1965…
John Skelton
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Destacat humanista, fou preceptor del futur Enric VIII Fou proclamat per Erasme com l’"Homer britànic”, però en una visió retrospectiva hom pot dir que la seva obra sobresurt més aviat per la manca d’escriptors contemporanis seus Es mantingué dins les formes de la sàtira medieval, com en The Bowge of the Courte 1504, contra la vida cortesana, o bé contra els eclesiàstics a Colin Cloute 1522 o el cardenal Wolsey Why Come Not to the Court 1522 Però no aconseguí d’assimilar plenament les noves formes renaixentistes La possible influència de Catul i de PRonsard es pot apreciar a…
Sebastià I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1557-78).
Fill de l’infant Joan pòstum i de Joana d’Àustria, filla de Carles I d’Espanya Successor del seu avi Joan III quan tenia tres anys d’edat, durant la seva minoritat governà la seva àvia Caterina 1557-62 i el cardenal Enric 1562-68, que el féu educar en la milícia i la religió Declarat major d’edat a 14 anys 1568, encomanà les tasques de govern a Martim Gonçalves de Càmara i Matinho Pereira Mogut per afanys expansionistes de croada contra els musulmans, i després d’un primer intent fallit 1574, desembarcà al Marroc 1578, però l’exèrcit portuguès fou desfet pels sarraïns a Qsar el…
Eugeni de Savoia-Soissons
Història
Príncep de Savoia i marquès de Saluzzo.
Fill d’Eugeni Maurici di Savoia-Carignano, comte de Soissons, i d’Olimpia Mancini, neboda del cardenal Mazzarino Mort el seu pare, s’exilià als Països Baixos amb la seva mare, acusada de practicar la bruixeria Obligat a fer estudis eclesiàstics 1683, els deixà per entrar a l’exèrcit de Lluís XIV de França Més tard, passà al servei d’Àustria i obtingué la victòria de Zenta, que permeté als austríacs d’imposar-se a Polònia i Hongria Durant la guerra de Successió espanyola combaté contra França El 1706 alliberà Torí del setge francès Després de la pau de Rastatt 1714, comandà una…
Salomó
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça (~1066-75).
Era monjo de Ripoll probablement, el mateix que després del 1046 oferí al monestir uns quants còdexs en lliurar-hi el seu fill Fou promogut a bisbe segurament per Sanç III d’Aragó i el cardenal legat Hug Càndid, i consagrat al monestir de Sant Victorià d’Assan, on residí fins que el rei restaurà la catedral de Roda, el 1086 El rei demanà al papa Gregori VII que el deposés per incompetent Salomó es retirà el 1075 al monestir de Ripoll Cap al 1095 escriví una carta al rei Pere I d’Aragó on informava de l’estat de la diòcesi de Ribagorça durant el seu govern, que conté detalls d’…
Tino di Camaino
Escultura
Escultor italià.
Format amb GPisano, la seva activitat es desenvolupà primer a Pisa Sepulcre d’Arrigo VII , 1315, Duomo i Camposanto, Siena Sepulcre del cardenal RPetroni , 1317-18, Duomo i Florència Tomba del bisbe d’Orso , 1321, Duomo, moment en què el seu estil, pesant i dur, es manifesta més pròxim al gòtic classicitzant de NPisano que dels models del mestre Mare de Déu amb el Nen , Museo Bargello, Florència Cap al 1325 se n'anà a Nàpols, on dugué a terme diverses obres d’una execució i un refinament plenament gòtics que contribuïren a la difusió al sud d’Itàlia del tipus toscà de…
Hernando de Talavera
Cristianisme
Prelat castellà.
Jueu convers, estudià a Barcelona, amb Vicenç Panyella, i a Salamanca, on més tard 1463-66 fou professor de filosofia moral Ingressà als jerònims 1466 i fou prior de Valladolid 1470-85, on introduí la impremta 1480 Bisbe d’Àvila 1485-93 i confessor d’Isabel I, entrà en contacte amb Colom, el qual ajudà econòmicament Conquerida Granada 1492, en fou el primer arquebisbe 1493-1507 El cardenal Cisneros s’oposà a la seva tolerància religiosa i a la seva política d’assimilació pacífica dels musulmans També la inquisició l’acusà de judaïtzant 1507 Fundà un collegi episcopal precedent…
Gaietà
Filosofia
Cristianisme
Nom amb què és conegut el filòsof i teòleg italià Tommaso De Vio.
Dominicà a Gaeta 1484, estudià a Nàpols, Bolonya i Pàdua Professor de metafísica tomista a Pàdua 1494 i de teologia a Pavia 1497-99, des del 1500 fou procurador general 1501-08 i mestre general 1508-17 de l’orde Posteriorment fou cardenal 1517, bisbe de Gaeta 1519 i legat a Hongria 1523-24 Durant la legació a Alemanya intervingué en els inicis del procés contra Luter i en l’elecció de Carles V com a emperador Escolàstic i tomista, en alguns punts s’apartà de sant Tomàs Expositor clar, polemitzà amb els escotistes i els averroistes paduans De la vasta producció teològica i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina