Resultats de la cerca
Es mostren 10476 resultats
vot de qualitat
Política
Dret
Vot que, pel fet d’ésser d’una persona de major autoritat, decideix una qüestió en el cas d’empat.
contrari | contrària
Lògica
En la lògica aristotèlica, dit de dos termes que, dins el mateix gènere, són separats per la major diferència possible.
nota vienesa
Música
En mode major, l’appoggiatura superior a distància de 2a M de la 3a de l’acord de subdominant (ex.1).
Exemple 1 - WA Mozart Sonatina vienesa núm 1 , Menuetto , compàs 42 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest gir, habitual en els processos cadencials vegeu exemple 7b de cadència , presenta la sonoritat característica de 4a aug, interval que es produeix entre la sensible i el IV grau en do M, si-fa De notable expressivitat, la nota vienesa pot tenir lloc sobre la subdominant tant en estat fonamental ex 1 com en inversió ex 2 En tots dos casos aquesta appoggiatura pot estar doblada per una 6a superior que representa l’ appoggiatura de 9a sobre l’8a de l’acord ex 3 Exemple 2 - L van Beethoven Sonata…
blue notes
Música
Tercer i setè grau de l’escala major, alterat d’un semitò descendent, que determina el mode melòdic del blues
.
llengües anatòliques
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la major part de les llengües de l’Àsia Menor.
Hi pertanyien les llengües d’escriptura cuneïforme hitita, luvi, hitita jeroglífic, palaic lici i lidi
la Girafa
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Dragó, l’Ossa Major, el Linx, el Cotxer, Perseu, Cassiopea i l’Ossa Menor.
Hi ha molt pocs estels visibles a ull nu, i el principal, α -Camelopardalis , és de magnitud aparent 4,38, pertany a la classe espectral O9 i és a una distància de 3300 anys llum de la Terra
el Linx
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Cotxer, la Girafa, l’Ossa Major, el Lleó Menor, el Cranc i els Bessons.
És constituïda per un grup d’estels dispersos i de poca lluminositat L’astre principal, α Lyncis , és un gegant vermell de magnitud visual 3,3, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 172 anys llum
cambrer secret de capa i espasa
Cristianisme
Dignatari o oficial laic de la cort pontifícia, com el furrier major, el cavallerís major, el superintendent general de correus, etc (oficis hereditaris, vinculats a algunes famílies romanes), el secretari laic d’ambaixades i els comandants i altres oficials de les guàrdies noble i suïssa.
Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa
Isaac Vermei i Hermes
Pintura d’Isaac Vermei i Hermes a la capella del santíssim de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor renaixentista d’origen nòrdic.
Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del…
Santa Maria de Montmagastrell
Vista del poble rural de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), amb un ramat d’ovelles en primer pla que es dirigeixen per un camí
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 321 m alt., al NW del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol. El poble és envoltat pel canal d’Urgell a llevant i a migdia.
Onze cases i el temple parroquial de Montmagastrell es bastiren entre el 1756 i el 1780 al carrer Major i al de l’Església, transversal Al començament del s XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella, però al llarg del segle s’hi constituïren vint-i-cinc cases més, al carrer Major, al de l’Església i al que comença darrere del temple, el de Ponent, ensems que s’urbanitzava el de les Escoles Unes 20 cases aixecades al segle XX han obligat a modificar el traçat del carrer Major, perllongant-lo vers ponent També s’ha construït la plaça Major L’església parroquial dedicada al Sant Nom de Maria,…