Resultats de la cerca

Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de cosina germana…

Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la…

Ciutadà de Barcelona, probable deixeble i seguidor del taller de Ferrer Bassa, fou mestre de Pere Serra És autor del retaule de la capella reial del palau de l’Almudaina de Mallorca 1353-58, la peça central del qual és a Lisboa un fragment és a la Societat Arqueològica Lulliana Illuminà un saltiri de Pere III 1352 Pintà el guardapols d’un retaule de la capella del castell de Lleida 1356 i un retaule dels set goigs de la Mare de Déu destinat a la capella reial de Saragossa 1358 decorà amb els dotze signes zodiacals el pom d’una espasa reial 1359 Li poden ésser atribuïts el retaule de l’…

El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual No es tenen referències històriques exactes, tot i que es creu que l'edifici actual, reconstruït el segle XX, es devia bastir sobre unes restes romàniques

La seva església parroquial és dedicada a santa Eulàlia

Perdé els comtats de Xampanya i de Brié, que passaren a Felip VI de França Es casà 1317 amb el comte d’Évreux rei Felip III de Navarra La succeí el seu fill Carles II

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la…

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries…

El mot, que significa miserables , fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític els nobles establiren el pacte de Breda 1566 i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes El moviment es radicalitzà revolta iconoclasta i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals gueux de mer , dirigits pel…