Resultats de la cerca
Es mostren 1226 resultats
Sant Cristòfol de Castrocit (Beranui)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sud-est, amb la capella que se li afegí, ara adaptada com a sagristia ECSA - JAAdell L’església de Sant Cristòfol és situada a la part alta del poble abandonat de Castrocit, al sud-est de Calbera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG052952 S’hi arriba des de Calbera pel camí que surt a l’entrada del poble, passa sota la Quadra i segueix el barranc de Castrocit JAA-JBP Història Aquesta antiga església parroquial va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra des de l’any 988, en què la comtessa Garsenda de Ribagorça i els seus fills donaren al…
Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme A Bastardes Aquesta església es troba al cantó de ponent del terme, prop de la riera de Navel i del molí de Querol, de Montmajor, a la quadra que porta el mateix nom L’edifici s’erigeix dalt d’un puig, a uns 500 m de la masia de Balaguer Per anar-hi cal agafar la carretera de Navars a Serrateix Al quilòmetre 10, davant mateix de l’església de Viver, hom veurà un rètol que diu “ST JOAN DE MONTDARN” cal agafar aquest camí i fer quatre quilòmetres i mig fins a Montdarn a través d’…
Casa d’Albesa o mas Albesa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Vista de les parets de ponent, a mà esquerra la més ben conservada, i la de migjorn, a mà dreta, d’aquest edifici J Bolòs Edifici situat al cim de la Serra de Sant Feliu, a ponent de la parròquia de Viver Al voltant del mas hi ha una clariana de camps Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Viver a Serrateix i agafar una pista que surt, a mà esquerra, acabada la pujada, i porta, seguint la carena, als masos de Sant Feliu, la Vila…
Sant Miquel de Montpolt (Lladurs)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església hi podem veure un pany del mur meridional i, a mà dreta, molt esfondrat, un cos d’edifici que correspon a l’absis L Prat L’església parroquial és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, al vessant dret de la ribera Salada, que aboca les seves aigües al Segre Mapa 291M781 Situació 31TCG681613 Per anar-hi des de Solsona cal agafar la carretera de Bassella fins a Querol 12,300 km, on cal seguir el camí situat a mà dreta, vora la casa Querol Després d’haver-lo seguit 9,900 km —tot deixant a mà…
Necròpoli de la Torre de Santa Maria (Almenar)
Art romànic
Situació Una de les vuit tombes de forma trapezoidal que s’observen a la superfície superior del turó on hi ha la necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli, que correspon a un antic assentament andalusí de població, és situada al SE d’Alguaire, al Pla del Sot, prop de la séquia de Santa Maria d’Almenar Mapa 32-14 359 Situació 31TCG003271 Per a arribar-hi des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció nord, i uns 3 km abans d’arribar a Almenar, cal desviar-se a la dreta per un camí que surt de davant de la Torre de Jordana, passa el canal de Pinyana i, després d’uns 500 m, arriba…
Bloc Republicà Autonomista
Partit polític
Organització política creada al maig de 1915 a Barcelona per la confluència de persones que havien abandonat en diversos moments la Unió Federal Nacionalista Republicana (Francesc Layret, Gabriel Alomar, Marcel·lí Domingo, David Ferrer) amb exradicals contraris a l’evolució moderada del lerrouxisme (Santiago Valentí i Camp, Jesús Pinilla i Fornell) i algun esquerranista inclassificable, com el periodista Àngel Samblancat.
El seu manifest fundacional tenia un to marcadament obrerista “no perseguim la simple millora, sinó la transformació del vigent règim social, acceptant plenament les més radicals afirmacions de la democràcia socialista internacional” i es proposava combatre el retraïment dels sectors progressistes, però de fet la nova sigla no es traduí de moment en una força articulada, ni en una alternativa electoral L’estrena del BRA a les urnes es produí en les legislatives de l’abril de 1916, a Barcelona, on inclogué com a candidat l’independent Jaume Queraltó sota una Candidatura de Reivindicació…
Castell de Verdera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera J Todó-TAVISA Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG139836 Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent ziga-zagues s’…
Les organitzacions socials a la sortida del franquisme
El collegi d’Advocats de Barcelona se suma al condol i protesta per l’assassinat dels advocats laboralistes a Madrid, CPérez de Rozas, 27-1-1977 AF/AHC Portada de “Butifarra”, març del 1976 SB-UAB / GS La reconstrucció d’una societat democràtica després de la dictadura requeria la constitució de fortes estructures d’organització i representació dels interessos socials La integració forçosa dels diversos collectius en les estructures del sindicalisme vertical, òbviament, no podia atendre les necessitats d’una societat democràtica No es partia, però, de zero Durant el període de la dictadura s’…
Sant Pere de Rodes

L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…
canal de Panamà
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Canal de navegació
Canal de l’Amèrica Central que enllaça l’Atlàntic amb el Pacífic.
Té una longitud de 79,6 km Emboca a l’Atlàntic per la badia de Limón, entra a terra ferma i durant 12 km continua a nivell de la mar fins a la presa de Gatun, que l’aixeca a 26 m Travessa el llac artificial de Gatun, format per la represa del riu Chagres, i a través del pas fluvial de Gaillard, de 12 km, arriba a les rescloses de Pedro Miguel, que l’abaixen a 16,5 m Passa després pel llac i les rescloses de Miraflores, on assoleix novament el nivell de la mar La travessia dels vaixells, des de Balboa, port al Pacífic, fins a Colón, port a l’Atlàntic, dura 8 hores La profunditat és de 12,5 a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina