Situació
Una de les vuit tombes de forma trapezoidal que s’observen a la superfície superior del turó on hi ha la necròpoli.
ECSA-J.I. Rodríguez
Aquesta necròpoli, que correspon a un antic assentament andalusí de població, és situada al SE d’Alguaire, al Pla del Sot, prop de la séquia de Santa Maria d’Almenar.
Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TCG003271.
Per a arribar-hi des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció nord, i uns 3 km abans d’arribar a Almenar, cal desviar-se a la dreta per un camí que surt de davant de la Torre de Jordana, passa el canal de Pinyana i, després d’uns 500 m, arriba a la necròpoli de l’antic assentament de la Torre de Santa Maria. (JRG)
Història
Els precedents de la Torre de Santa Maria cal cercar-los en la primitiva població d’Almenara —topònim d’origen àrab (al-manara, és a dir, torre de guaita)—, esmentada ja en els documents antics com a Almenara la Vella.
Aquest indret, fortificat en temps dels Banū Qasī, degué ésser habitat per una reduïda població, i tingué un important paper, a la fi del segle XI, en les lluites que enfrontaren Yusgf ibn Ahmad al-Mu’tamin, senyor de la taifa de Saragossa, amb el seu germà al-Mundir, senyor de Lleida, Tortosa i Dénia, aliat amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon II i amb Sanç Ramírez d’Aragó.
Arran de la invasió almoràvit a l’inici del segle XII, Almenara la Vella fou destruïda i restà abandonada. Foren precisament els almoràvits els qui bastiren la nova població d’Almenar, més al nord, presidida pel castell. Després de la conquesta de la fortalesa d’Almenar pel comte Ermengol VI d’Urgell cap a l’any 1145, l’antic nucli d’Almenara la Vella, amb totes les seves terres regades per séquies, fou donat en franc alou al prior de Santa Maria de Solsona. Sota el domini de la canònica solsonina l’antiga almúnia d’Almenara la Vella passà a denominar-se Torre de Santa Maria [de Solsona]; l’indret fou repoblat amb algunes famílies procedents del Solsonès.
Al llarg del segle XII comencen una sèrie de litigis entre Lleida i Solsona per la possessió de la Torre de Santa Maria, els quals duraran pràcticament tota l’edat mitjana. El lloc fou destruït i definitivament abandonat al segle XVII durant la guerra dels Segadors, i a la centúria següent fou enderrocada l’església que havia estat bastida per la canònica solsonina. Ja al segle XIX es donà definitivament per despoblat. (MLIR-JRG)
Necròpoli
D’aquest antic assentament, situat dalt d’un petit turó rocós orientat en direcció est-oest, tan sols resta part de la necròpoli i algunes sitges. S’hi pot accedir per una mena d’escales tallades a la part oriental del turó.
En la superfície superior s’aprecien almenys vuit tombes de forma trapezoidal orientades amb els peus cap a l’est. Cap a ponent hi ha sitges excavades en el mateix rocam, si bé està tot ple d’herba i d’escombraries. També als cingles de la veta de gres s’aprecien cambres excavades, amb forats de biga per la part de dalt.
La necròpoli correspon al moment altmedieval cristià d’ocupació del lloc. Les altres estructures excavades suggereixen una utilització de la roca quan aquesta ja no era cementiri, i per tant en una datació més tardana. El material ceràmic és gairebé inexistent, ja que tots els camps dels voltants són totalment conreats; Josep Artesona va trobar al vessant sud diversos fragments de ceràmica grisa, vidrada i oxidada comuna, els quals permeten situar aquest jaciment entre els segles XII i XVII. (JRG)
Bibliografia
- Martí, 1992.