Resultats de la cerca
Es mostren 2120 resultats
Biòpsia
Patologia humana
La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per examinar-la al laboratori i observar si presenta alteracions i precisar amb exactitud en què consisteixen S’empra fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que indiquin el desenvolupament d’un càncer o un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica que s’utilitza per a obtenir la mostra depèn de la localització del teixit que es vol estudiar Les biòpsies de les vies respiratòries superiors es poden dur a terme…
destral

Destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de…
Segona Escola de Viena
Música
Denominació usada normalment per al cercle format per A. Schönberg i els seus deixebles abans de l’emigració del mestre a Amèrica.
La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert Gerhard, alumne seu…
Rafael Marcó i Tejedo
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Afeccionat al cinema des de jove, el 1964 s’inicià amb reportatges familiars Amb els anys ha acabat bastint una abundant filmografia de més de cent títols exhibits, la majoria documentals o reportatges, si bé també ha conreat la ficció i la fantasia Un dels seus primers treballs, Las fiestas de mi ciudad 1965, s’emeté per TVE, i la cinta Diálogos para una horca 1970, una fantasia documental, aconseguí més de cinquanta premis La ficció Ivana 1971 fou seleccionada pel Festival Internacional de la UNICA D’altra banda, juntament amb el cineasta amateur i actor Josep Casanova i…
Moisès Sanmartín i Puig
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà Les seves primeres escultures daten del 1947 són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra El 1954 féu les primeres obres abstractes — Personatges que no volen ser figuratius — , exposades individualment al Museu Municipal de Mataró Des d’aleshores es dedicà…
Emili Sala i Francès
Pintura
Pintor.
D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons IV la…
Convent de Sant Francesc (Cervera)
Art romànic
Aquest convent franciscà era situat extramurs de la vila, a llevant del turó del castell i prop del camí ral El 1245 Jaume I oferí, juntament amb diversos béns, un terreny a les Planes, als afores de Cervera, per tal que els franciscans hi edifiquessin un convent Diferents deixes i donacions contribuïren al mateix fi, motivades en part per la indulgència concedida el 1246 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Amb tot, a Cervera, ja abans hi vivia una comunitat franciscana, segons indica la mateixa donació reial, i el 1235 el testament de Joan de l’Hospital i Ermessenda afavoria les “…
Castell de Montoliu de Segarra
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen la part alta del poble de Montoliu La primera notícia del terme de Montoliu és del 1077, any en què apareix entre les afrontacions del castell de l’Ametlla El 1079 el vescomte Ponç Guerau de Cabrera, que era senyor de Montoliu, la seva esposa Ingílsia i el seu fill Guerau Ponç cediren el castell de Montoliu a Guillem Miró a canvi d’un cavall òptim valorat en cent unces El 1112 Guillem Miró vengué el castell de Montoliu a Guillem Dalmau de Cervera i a la seva muller Solastèn El castell de Montoliu apareix dels Cervera tant en el testament sacramental de…
Santa Maria d’Almenar
Art romànic
El poble d’Almenar és situat sobre el vessant de l’altiplà del Sas que mira vers la Noguera Ribagorçana L’origen del topònim Almenar cal cercar-lo en la forma àrab al-manara , és a dir, torre de guaita Les primeres mencions del “ castrum antiquum qui dicitur Almanara ” són de l’any 1085, amb motiu dels enfrontaments entre el Cid, que representava els interessos d’al-Mu’tamin de Saragossa, i al-Mundir de Lleida, que tenia el suport dels comtes catalans Almenar fou conquerit el 1093 Malgrat que la repoblació del lloc s’inicià els anys posteriors a la conquesta, la seva colonització efectiva no…
barra

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina