Resultats de la cerca
Es mostren 1366 resultats
Mercat de Música Viva de Vic
Música
Mercat musical.
Nasqué el 1989 com a mercat musical dels Països Catalans, de periodicitat anual, amb vocació internacional i pensat com a punt de trobada per als diferents integrants de la indústria musical programadors, artistes, promotors, directors de festivals, discogràfiques, distribuïdores, periodistes i públic El Mercat, iniciat sota la direcció de Víctor Jou, és fruit d’un projecte de Jordi Gratacós i Jordi Coll i rep la collaboració de l’Ajuntament de Vic Els tres primers anys topà amb les reticències de la indústria musical Amb el nomenament de l’aleshores director de Ressons, Ramon Muntaner, i amb…
Johnny Hallyday

Johnny Hallyday
©
Música
Pseudònim de Jean-Philippe Smet, cantant i actor francès.
Influït pel rock and roll nord-americà, i especialment per Elvis Presley, l’any 1961 aconseguí un gran èxit amb la seva versió de Let's Twist Again de Chubby Checker Obtingué una gran fama a França cantant en aquest gènere en francès, tant originals com versions, a la qual contribuïren l’espectacularitat de les seves actuacions i la seva capacitat d’adaptar-se als diferents estils, tant de rock-and-roll com altres, entre els quals cal citar la chanson Contribuí també al seu renom una biografia especiament agitada, sobretot per la seva unió amb la cantant Sylvie Vartan 1964-80…
Radu Lupu
Música
Pianista romanès.
Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…
,
Marta Angelat i Grau
Teatre
Actriu.
Filla de l’actor Josep Maria Angelat, començà a dedicar-se a la interpretació els anys setanta En teatre, cal destacar les seves actuacions en les obres Festen 2005, de Thomas Vinterberg i Mogens Rukov, dirigida per Josep Galindo i Pablo Ley La cabra o Qui és Sylvia 2005, d’Edward Albee, dirigida per Josep M Pou Carnaval 2006, de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel el monòleg L’any del pensament màgic 2008, de Joan Didion, amb direcció d’Òscar Molina L’arquitecte 2011, de David Craig, dirigida per Julio Manrique Sí, primer ministre 2013, d’Antony Jay i Jonathan Lyn,…
Francesc Gelabert i Usle

Cesc Gelabert
© Ros RiBas / Teatre Lliure
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí conegut amb el nom de Cesc Gelabert.
Membre del grup de dansa d’Anna Maleras 1969-72, el 1980 s’associà amb Lydia Azzopardi, amb qui presentà diversos espectacles Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983, i Five to Two , 1983 i el 1986 fundà la companyia de dansa Gelabert Azzopardi , que s’ha consolidat com una de les iniciatives més sòlides i de més projecció en el seu gènere Coreografia i participa com a solista en la majoria de les obres estrenades per la companyia, que també produeix els solos concebuts i interpretats per ell mateix, entre els quals destaquen Im Goldenen Schnitt I i II 1989, a partir de l’obra del…
Paul Taylor
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf nord-americà.
A la Universitat de Syracuse, on estudià pintura i formà part de l’equip de natació, descobrí la dansa, disciplina en la qual es formà a la Juilliard School de Nova York Cofundador de la companyia de Merce Cunningham 1953, on actuà alguns anys i hi creà coreografies, el 1954 fundà la seva pròpia companyia, en la qual desenvolupà un llenguatge propi que se separava dels cànons clàssics i que incorporava gestualitat i moviments de la vida quotidiana Eclèctic en la part musical des de Bach i Haydn fins a John Cage, en els arguments adoptà també tant temes clàssics com de la vida quotidiana, amb…
Mel Ferrer
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor nord-americà Melchior Gaston Ferrer.
Fill d’un metge cubà emigrat d’origen català, inicià estudis a la universitat de Princeton, que abandonà per dedicar-se al periodisme i al teatre, i debutà com a actor a Broadway el 1940 i en el cinema el 1949 Protagonitzà o interpretà papers destacats en nombrosos films, sovint de personatges malenconiosos o una mica distants Des de mitjan anys cinquanta actuà amb freqüència en produccions europees, i des dels anys setanta en sèries televisives, entre les quals Falcon Crest De la seva filmografia es pot esmentar les actuacions a Scaramouche 1952, de G Sidney Lili 1953, de Ch…
Preparació per al part
La preparació per al part o preparació prenatal comprèn l’aplicació d’una sèrie d’actuacions teòriques i pràctiques adreçades a millorar el control de la dona sobre els diversos factors psicològics i físics que intervenen en el part, fonamentalment destinats a reduir l’ansietat que aquest esdeveniment li pot causar i a preparar de la manera més idònia el seu organisme per a quan arribi el moment oportú El seu objectiu, en darrer terme, és aconseguir que la dona pugui collaborar activament en el procés del part, de manera que se’n faciliti el desenvolupament i es produeixi amb les…
L’anticlericalisme
Caricatura anticlerical, “La Flaca”, Barcelona, 23-5-1869 BC L’anticlericalisme sempre viu en amplis sectors populars, com a mínim des dels inicis de la revolució liberal, va ser impulsat en els primers moments de la revolta de setembre del 1868 pels nuclis burgesos dirigents Aquests hi descobriren una vàlvula de seguretat per als seus interessos i de distracció per a les reivindicacions revolucionàries populars L’impuls donat a l’anticlericalisme representava la possibilitat de fer creure als sectors més rupturistes que s’estava duent a la pràctica una tasca revolucionària, mentre que es…
bones pràctiques
Sociologia
Conjunt d’actuacions exemplars impulsades per una entitat, associació o institució, que tenen per objecte millorar de forma significativa una situació insatisfactòria en el seu camp d’actuació.
Les bones pràctiques poden tenir lloc en qualsevol àmbit d’activitat del sector públic o del sector privat, tant de gestió interna com de servei extern Comprenen el disseny de polítiques, la gestió de serveis, l’optimització de recursos, la qualitat, la participació, etc Les bones pràctiques són les experiències més significatives i que han donat bons resultats en contextos diversos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina