Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
Emma Maleras i Gobern
Música
Ballarina, coreògrafa, intèrpret de castanyoles i pedagoga.
Formada al Conservatori de Música del Liceu, on completà estudis de piano, i a l’Escola de Dansa de Pauleta Pàmies, fou també deixebla de J Magriñà, J Sánchez, El Estampío i F González, la Quica , i de l’escola Pericet Els anys seixanta creà un mètode propi adaptant la tècnica del piano a les castanyoles, i concebé el bigrama, una transcripció al pentagrama amb una línia per a cada mà Enregistrà discs amb acompanyament de castanyoles i zapateado i realitzà gires com a concertista per Europa Entre les seves partitures per a castanyoles destaquen les obres de concerts a dues, tres i quatre veus…
,
Lluís Foglietti i Alberola
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els seus estudis amb el seu germà, professor de piano, i al cap de poc es traslladà a Madrid, on estudià al conservatori Autor de notable precocitat, a dotze anys compongué unes peces de ball, entre les quals Lagartijillo i Carpinterito , i a setze estrenà dues sarsueles a Alacant Quan només tenia vint anys fou director de l’orquestra del Teatre Martín de Madrid i del 1902 al 1905 ocupà el mateix càrrec al Teatro de la Zarzuela Durant els anys següents passà per diversos teatres, com el Teatro Eldorado, Teatro Cómico o el Teatro Apolo D’un estil proper a la revista, amb…
Joan Duval
Cinematografia
Actor.
Vida De jove s’establí a Los Angeles, on obrí una acadèmia de ball al Hollywood Boulevard El 1929 debutà en el cinema en un film parlat en castellà, Sombras de gloria Andrew L Stone, de la Fox, empresa que el contractà per a dirigir els balls de One Mad Kiss 1930, Marcel Silver i James Tinling Després intervingué en una vintena de títols com a característic, alguns dels quals eren versions espanyoles d’originals nord-americans per al mercat de parla hispana Excellí en els films musicals i fou dirigit per alguns realitzadors de prestigi El 1935 escriví el guió de Devil Monster ,…
Carles Comamala i López del Pan
Futbol
Metge traumatòleg i futbolista.
Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…
Futbol Club Internacional
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fundat l’any 1900 com a Club Internacional de Football, fou un dels pioners del futbol català i un dels que crearen la Federació Catalana de Futbol, aleshores anomenada Associació Catalana de Clubs de Foot-ball Al començament, alguns dels seus jugadors eren originaris de les Filipines L’any 1903 passà a dir-se Football Club Internacional El seu primer terreny de joc es trobava a la cruïlla dels carrers de Provença, Rosselló i Urgell, davant l’Escola Industrial Després es traslladà al barri de Sants, al carrer de Galileu L’equip començà participant en la Copa Macaya nom inicial…
copeo
Música
Dansa popular mallorquina animada i en ritme ternari (3/8).
Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del…
polca
Música
Dansa bohèmia de metre binari i tempo viu.
Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari El nom, que segons l’historiador A Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska , que significa ’noia polonesa' Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets similars a la…
Teatre de la Zarzuela
Música
Teatre de Madrid creat a mitjan segle XIX a la placeta de Jovellanos, prop del carrer d’Alcalà, per a la representació de sarsuela de to costumista, que s’havia imposat a la cort i a tot l’àmbit hispànic.
Promogut per una Sociedad Artístico Musical formada per autors d’èxit com F Asenjo Barbieri, J Gaztambide i C Oudrid, entre d’altres, fou bastit segons plànols de Jerónimo de la Gándara i José M Guallart i inaugurat el 1856 amb obres d’E Arrieta, F Asenjo Barbieri, Ramon Carnicer i J Gaztambide Tingué una gran vitalitat fins el 1909, que s’incendià S’hi havien estrenat els més populars autors de sarsueles, entre els quals Amadeu Vives Bohemios Refet per l’arquitecte Cesáreo Iradier, s’obrí de nou el 1913 amb un ball de màscares Tingué empresaris diversos, fins que la Societat…
cornetí

Cornetí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, de forma molt semblant a la trompeta moderna, consistent en un tub de perforació lleugerament més cònica que la d’aquesta la llargària del qual és modificada gràcies a un sistema de pistons (generalment tres).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàllic que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la Té una extensió de dues octaves i una quinta Hi ha també un cornetí soprano en mi♭ Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren pistons…
Antoni Larrosa i Andreu
Dansa i ball
Ballarí i professor de dansa.
Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona 1944-48 Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham 1953, de Joan Tena 1954 i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández 1955 A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina