Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de l’indret on hi ha les sepultures, pertanyents a diversos tipus F Baltà Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l’esglesiola de Sant Esteve, al costat d’una barraca de pedra seca dels antics vinyataires Long 1°41’15” — Lat 41°46’50” Agafant un camí que, sortint del llogarret de Camps en direcció a llevant, hom hi arriba al cap d’uns 800 m passat el cementiri Necròpoli Aquests enterraments estan excavats a la roca i són en nombre de tres El primer d’ells és de planta ovoidal tipus C, si bé presenta una petita protuberància que sembla insinuar una petita espatlla La…

Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…

Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria  i Renaiximent Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del Diari de Sabadell , al capdavant del qual romangué fins el 1916 L’any 1910 publicà a L’Avenç  el recull de poemes …

Vida i obra Fill de Magí Murià i Torner  i germà d’ Anna Murià i Romaní , al llarg dels anys vint i trenta collaborà en El Borinot , La Nau i el Diari de Catalunya Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’ Estat Català , i, posteriorment d’ Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català  Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol IIII, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Efemèrides millenàries 949-1949 El monestir de Sant Pere de Burgal , Vic 1948 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Documents catalans del temps de Carlemany , dins Miscellània Puig i Cadafalch , vol I, Barcelona 1950, pàgs 163-168 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els…

Els anys del franquisme Durant el franquisme, en foren presidents Fèlix Millet fins el 1967 i Pau Riera i Sala fins el 1978 Ateses les condicions de persecució de la llengua i la cultura catalanes d’aquesta etapa, fou creada sota la fórmula jurídica de societat civil i, després d’una cauta i lenta captació de socis, l’entitat s’installà al palau Dalmases del carrer de Montcada, on acollí i subvencionà l’ Institut d’Estudis Catalans , l’ Obra del Ballet Popular , l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , els Estudis Universitaris Catalans i el Secretariat dels Orfeons de Catalunya Pel desembre…

Desenvolupament enciclopèdic En la seva història es poden distingir dues etapes La primera correspon al Parlament de la Generalitat republicana 1932-38/39 La creació de la Biblioteca i Arxiu del Parlament s’establí en el Reglament Interior del Parlament de Catalunya 21/12/1932, i l’organització i la posada en funcionament de la Biblioteca es feren efectives a la fi del 1933 No se n’han conservat fons bibliogràfics ni documentals, que es dispersaren o perderen, o foren espoliats o destruïts durant la Guerra Civil Espanyola i, més concretament, durant la caiguda de Barcelona i la retirada…

Situació Aspecte exterior de l’església des de l’angle sudoriental, amb el campanar i la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església, enfilada sobre una margera i adossada a l’antic mas Sant Iscle, és situada darrera la urbanització de Pineda de Bages, poc després de l’Agulla, vers tramuntana Long 1°51’19” - Lat 41°45’00” L’accés a la capella es fa per la carretera de Manresa a Santpedor Poc després del quilòmetre 3 i abans d’arribar a una gasolinera, hi ha, a mà dreta, una pista asfaltada que condueix directament al mas Sant Iscle, a tocar del qual hi ha la capella Cal demanar la clau a aquest…

Situació Vista actual de l’església després de la seva recent restauració ECSA - J A Adell L’església de Sant Feliu és situada a la part alta, dominant el nucli de la força d’Àreu, que és a uns 500 m al nord del poble d’Àreu, l’últim poble de la Vall Ferrera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH625171 Història L’església de Sant Feliu de la força d’Àreu es troba a la Vall Ferrera i, per tant, les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la mateixa vall En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de Valle Tirbiense , hi figura Haravo , que ha…