Resultats de la cerca

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995,  Trois versions…

El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals destaquen Dones…

La terminologia musical donava, però, originalment, diferent vàlua al concepte de simfonia, que al s XVII podia significar sonata, concert, etc La simfonia clàssica aparegué al s XVIII i tingué un origen divers d’una banda el concerto grosso i la sonata a tres, o trio sonata , i de l’altra, l’obertura d’òpera, i seguia l’esquema en tres temps allegro-adagio-allegro Amb Giuseppe Sammartini aquestes simfonies primitives adquiriren caràcter contrapuntístic i foren precedents immediats de la simfonia de quatre temps amb la intercalació d’un minuet entre el segon i el tercer, conreada ja cap al…

Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…

Inicià els estudis musicals amb F Vidal a Reus, on residí durant la seva infantesa, i més tard els continuà amb A Nogués a Barcelona També estudià dibuix i pintura a Llotja durant quatre anys, passats els quals exercí bastant temps com a professor de dibuix a l’escola Valldèmia de Mataró Fou allí on començà a compondre les seves obres, algunes de les quals eren interpretades en les festes estudiantils Uns quants anys més tard s’establí definitivament a Barcelona, on fou professor de piano de diferents escoles i impartí classes particulars a membres de famílies de la burgesia barcelonina, com…

És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…

Fins ben entrat el segle XIX no hi hagué a Cuba una societat criolla vinculada a la cultura artisticoliterària La pintura cubana fou iniciada aleshores amb l’obra de Nicolás de la Escalera, de temàtica religiosa, i amb Escobar, retratista de les classes altes El paisatge fou representat per Chartrand, Peoli i Collazo Landaluze realitzà petites estampes populars costumistes que, amb els quadres d’Escobar, donen testimoniatge de l’època Cronològicament, el pas de l’etapa colonial a la republicana és representat per José Joaquín Tejada i Leopoldo Romañach, de Romanticisme tardà Al segle XX,…

El 1948 Hans von Beuda substituí Joan Lamote al capdavant de la formació, i es mantingué en el càrrec fins el 1950 N’han estat també directors titulars Napoleone Annovazzi 1954-56, Josep Iturbi 1956-58, Enrique García Asensio 1964-65, Pedro Pirfano 1966-67, Luis Antonio García Navarro 1970-73, Lorenzo Martínez Palomo 1974-76, Benito Laurent 1980-83, Manuel Galduf 1983-97 i Miguel Ángel Gómez Martínez des del 1997 Josep Ferriz, Eduard Cifré i José María Cervera Collado -aquest darrer director en funcions durant el període 1977-80- han exercit de sotsdirectors Durant l’etapa d’Iturbi, l’…

Fundat l’any 1968, nasqué gràcies a l’impuls de Cèsar Villegas Sanvicens i l’equip de natació sincronitzada del desaparegut Club Drink Fou constituït amb les sec-cions de natació, natació sincronitzada, waterpolo i salts L’any 1973 se centrà en la natació sincronitzada i suprimí la resta de seccions, tot i que posteriorment creà la de salvament Des del 1968 domina, des de categoria aleví fins a sènior, totes les modalitats de natació sincronitzada solo, duo, combo i equips En categoria sènior, ha guanyat el 80 % de les medalles d’or en joc de les competicions estatals Organitzà diverses…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Josep Carreras i Planas, Barcelona REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente GUIÓ LEscobar FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burmann MUNTATGE Ramon Biadiu MÚSICA Joan Dotras i Vila INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Ernesto, Mayrata O’Wissiedo Marta, Ramon Elias home, Lola Bremón Matilde, Pilar Muñoz Carmen, Maria Victòria Durà Rosa, Miguel de Granada Pedro, Paquita Bresoli esposa de l’home que regenta un berenador, Mercè Gibert Tony, Ramon Martori don Pablo, Modest Cid el jutge,…