Resultats de la cerca
Es mostren 7864 resultats
Sant Joan de l’Hospital (Martorell)
Art romànic
Situació Vista interior de la nau d’aquesta església construïda al segle XIII E Pablo L’hospital i la seva capella eren bastits extramurs, al carrer que s’anomenà de l’Hospital, avui de Pere Puig MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF113922 Història L’hospital de Martorell va ser fundat el 1205 per Guilleuma, senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, moment a partir del qual es té notícia d’alguns llegats de martorellencs, com el d’Arnau de Perelló de 6 diners el 1216, o el del 1293, de 12 diners que feu Saurina, muller de Ramon de Mir La capella és esmentada en la visita pastoral del 1313, i…
Jakob Arcadelt
Música
Compositor flamenc.
Fou mestre de la Capella Júlia 1538 i cantor a la Capella Pontifícia 1539-50 a Roma El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial 1557 i mestre de capella del cardenal de Lorena Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms
Sant Joan de les Torres (Pujalt)
Art romànic
Aquesta capella, que s’aixeca en el raval o nucli de les Torres, ha format sempre part de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt, documentada des del segle XI La capella de Sant Joan de les Torres no surt esmentada fins a l’any 1329 Tanmateix, és molt probable que sigui anterior i tingui uns orígens romànics La capella s’hagué de reedificar el 1428 L’antic agregat de les Torres es troba avui dia quasi totalment abandonat, però la capella continua tenint culte
Sant Llop i Santa Eulàlia (Dosrius)
Art romànic
Capella coneguda popularment com Sant Llop, situada en un petit turonet entre Canyamars i Dosrius Consta com a capella dedicada a santa Eulàlia en llegats testamentaris a partir del 1353, bé que per la titular i per l’època d’aparició podia ser molt més antiga Amb motiu de les festes del final del segle XV se li afegí el titular de Sant Llop i passà de capella eremítica, segons el testimoni de les visites pastorals, a santuari La capella fou refeta el 1746 i la primitiva titular passà a un lloc secundari
Francisco de Garro y de Yanguas
Música
Compositor navarrès.
El 1570 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Logronyo L’any 1572 anà a Tudela i el 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Sigüenza Més tard, el 1593, es desplaçà a Lisboa i fou nomenat mestre de capella de la cort reial l’any següent Allí publicà dues colleccions de misses i motets amb els títols Francisci Garro, Navarri, nunc in Regia Capella Olisiponensi Capellani, et in eadem Musices Praefecti, opera aliquot Lisboa, 1609 i Missae quatuor defunctorum lectiones tres Lisboa, 1609
Juan García de Basurto
Música
Compositor castellà.
El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Távera…
Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
Art romànic
Capella situada entre els pobles de Sant Antoni i de Sant Pere de Vilamajor, a la part dreta de la carretera que els uneix, a uns 10 minuts de Sant Antoni vers el nord, a la petita carena d’una serra La família Sant Lleïr, que sens dubte rebria el nom de la capella, és documentada des del 1151 amb un Olivà de Sant Lleïr i esdevé notable a partir de l’hereu Arnau de Sant Lleïr 1213-1219 Aquesta família es va refondre amb la noble família osonenca dels Mont-rodon, que des del final del segle XIII esdevindrien senyors del lloc i patrons de la capella La primera menció directa de l’església de…
Santa Magdalena d’Estela (Piera)
Art romànic
Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella , al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares predicadors,…
Santa Maria de Bruguers (Gavà)
Art romànic
Situació Absis de la capella, la part més genuïnament romànica de l’església F Baltà La capella és situada al lloc conegut des d’antic com el Sitjar, al peu del castell d’Eramprunyà, entre els km 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues Mapa 36-17448 Situació 31TDF131744 Història La capella actual de Santa Maria de Bruguers té aquesta advocació des del començament del segle XVI, quan hom hi feu reformes i hi traslladà la Mare de Déu de Bruguers que fins aleshores s’havia venerat a l’antiga capella de Bruguers situada al lloc conegut avui com a Bruguers Vell La capella actual de Bruguers fou…
Sant Valentí del castell de Rodés
Art romànic
Situació Restes de l’església castellera, el perfil de la volta de la qual es pot entreveure a la part superior de la fotografia ECSA - A Roura La capella de Sant Valentí s’identifica amb la sala del pis superior de les construccions de l’angle sud-est del conjunt del castell de Rodés Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Història L’església de Sant Valentí fou la capella de la fortalesa de Rodés L’única referència documental que s’ha localitzat avui dia d’aquesta esglesiola data del 1350 D’aquest any hi ha notícia que Cornellà Amill, prevere de Rodés, era titular d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina