Resultats de la cerca
Es mostren 866 resultats
Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de molt aviat…
Sant Vicenç del castell de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des de l’exterior, amb el mur de ponent i la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella es troben situades als peus del castell de Castellbell, bastit al cim d’un banc de roca que s’aixeca a la riba dreta del Llobregat, a l’indret on el riu descriu un ampli meandre que giravolta el serral on és encimbellat, al centre del terme Long 1°51’46” — Lat 4T38’05” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat la població de Sant Vicenç de Castellet, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la carretera que mena a…
Sant Serni de Canillo
Art romànic
Situació L’església actual de Canillo, dedicada a Sant Serni, es troba situada a la part més alta del poble, al peu de la muntanya Situació x 1°35′45” — y 42°34′00” XLM-JGA Història El primer document que parla de Canillo és l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell L’acta de consagració de l’església de Sant Martí i Sant Feliu de Castellciutat, de l’any 957, diu que el comte Borrell dota aquesta església amb els alous que té a Canillo i a altres llocs El 4 d’agost de l’any 1046 la parròquia de Canillo figura entre els diversos béns que Arnau Mir de Tost tenia en feu de l’església d’…
Sant Andreu de la Quera (Estamariu)
Art romànic
Situació Vista general de les ruïnes d’aquesta petita casa monàstica bastida sota una bauma i aspecte interior del seu absis ECSA - F Tur El conjunt de l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera és situat en una balma que domina el pas del riu Segre, en el lloc conegut com la Quera Vella Mapa 35-10216 Situació 31TCG812915 Per a arribar-hi, cal agafar el camí que surt davant del càmping anomenat la Quera, en el quilòmetre 141 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà després d’uns tres quarts de forta pujada i d’haver travessat el torrent, s’arriba a unes feixes abandonades, sota mateix…
Sant Genís de Palol (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís són al lloc de Palol de Fluvià, situat vora la riba esquerra d’aquest riu, uns 2 km a ponent de Torroella i prop la carretera que porta a Sant Miquel de Fluvià En aquest antic lloc, anomenat també simplement Palol al segle X i Palol de Vila-robau en textos medievals posteriors, ara només hi ha una gran casa pairal, construïda en part sobre els vestigis de l’església romànica de Sant Genís El casal actual, conegut per Mas de Palol, fou bastit al final del segle XIX o al començament del segle XX Mapa 258M781 Situació 31TEG013687…
Sant Esteve del Llop (Darnius)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn Es tracta d’un edifici molt reformat, l’estructura romànica originària del qual es limita pràcticament a l’absis F Tur Aquesta església es troba situada al sector occidental del terme municipal, a 3 km de Darnius, en un replà de muntanya, una mica enfonsat, a la riba esquerra de l’Arnera Mapa 219M781 Situació 31TDG841911 Per arribar-hi cal seguir, des de Darnius, la carretera de Maçanet de Cabrenys, i, fets 2,5 km, agafar a mà esquerra, al collet de Caneres, el camí que baixa, en uns 200 m fins a l’església i el mas…
Convent de Santa Clara (Tarragona)
Art romànic
Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les condicions adients…
Mònaco

Estat
Estat d’Europa, situat a la Costa Blava, entre Niça i Menton, i que ocupa una estreta franja de la badia que s’obre al peu dels Alps Marítims, entre els caps d’Ail, a l’W, i Martin, a l’E; la capital és Mònaco.
La geografia El territori de Mònaco, ampliat en més de 30 ha entre el 1959 i el 1972 amb la construcció de terraplens sobre la mar, és constituït per una aglomeració urbana integrada per tres nuclis al voltant del port Mònaco, al SW, situat en un petit turó de 65 m d’altitud, La Condamina, al centre, nucli comercial i industrial, i Montecarlo, al N, zona turística del principat El francès és l’idioma oficial, però hom també parla el monegasc dialecte de l’occità, l’italià i l’anglès La majoria de la població és catòlica, religió oficial de l’Estat La magnífica situació vora mar i la suavitat…
Joan Pons i Marquès
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com Ofrena 1916-18, La Revista , Correu de les Lletres 1922-23…
, ,
Marià Vilallonga i Gipuló: de l'Empordà al País Basc
La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare, que portava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina