Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn. Es tracta d’un edifici molt reformat, l’estructura romànica originària del qual es limita pràcticament a l’absis.
F. Tur
Aquesta església es troba situada al sector occidental del terme municipal, a 3 km de Darnius, en un replà de muntanya, una mica enfonsat, a la riba esquerra de l’Arnera.
Mapa: 219M781. Situació: 31TDG841911.
Per arribar-hi cal seguir, des de Darnius, la carretera de Maçanet de Cabrenys, i, fets 2,5 km, agafar a mà esquerra, al collet de Caneres, el camí que baixa, en uns 200 m fins a l’església i el mas proper.
Història
La història d’aquesta església i del lloc de Caneres resta per investigar, ja que s’han publicat algunes notícies, que a primera vista semblarien contradictòries o bé confuses.
Segons Francesc Monsalvatje “San Esteban del Llop pasó por venta de les caballeros del Temple a la casa Massot de Darnius”. El mateix autor afirma que, en un altre indret d’aquest lloc de masies disperses, prop del mas Puig de Caneres hi ha ruïnes d’un antic monestir on s’hostatjà sant Vicent Ferrer. El cert és que al costat d’aquesta masia, situada a uns 2 km vers tramuntana de Sant Esteve, prop de l’antic camí de la Vajol, hi ha una petita capella —construcció d’època molt tardana— que estigué dedicada a aquest sant. Pascual Madoz, en canvi, afirmà que el convent de templers era al cim d’un turó proper a Sant Esteve.
També s’ha dit que Sant Esteve del Llop fou, de primer, un priorat benedictí dependent de Sant Genís de Fontanes i que més tard devia passar als templers.
Cal dir que no s’han precisat les fonts de cap d’aquestes notícies, que, tot i ésser coincidents en algun punt —en el de la suposada presència dels templers—, no es poden tenir en compte sense que siguin plenament confirmades.
L’existència d’un priorat sembla atestada en la cita de l’any 1362, ja comentada per P. Alsius i C. Pujol, sobre el “prioratus Sti. Stephani de Luppo de Caneriis”. Tanmateix, en els nomenclàtors diocesans datables al final del segle XIV (de l’Arxiu Capitular i de l’Arxiu Diocesà de Girona), aquest temple figura com una simple capella sufragània de la parròquia de Darnius: “Capella Sancti Stephani de Caneriis, in parrochia Sancte Marie de Darnicibus”. Aquesta n’és la condició actual.
El lloc de Caneres ja és esmentat en el testament sacramental del clergue Guiu de l’any 982, que deixà un alou de Caneres a Santa Maria de Ripoll. També, en una escriptura de les possessions dels cavallers que tenien alous en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, datable al darrer quart del segle XI, és consignat que Ramon Guillem, vescomte “castrí Birtini” tenia, entre d’altres dominis, dos masos amb terres i vinyes a “Canneres”.
Església
Aquesta església, de dimensions més aviat reduïdes, és d’una sola nau amb un absis semicircular de planta molt aprofundida, és a dir, formant un espai rectangular d’una certa llargada acabat en semicercle. Té un arc ben adovellat, de mig punt. És cobert amb una volta que pren forma d’acord amb aquesta planta: un espai de quart d’esfera, precedit d’un tram de canó. Aquesta nau té coberta de fusta.
La porta d’entrada, a la façana de ponent és d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i ben tallades; en aquest mur hi ha un petit ull de bou i és coronat per una espadanya de dos pilars i un petit arc. Al fons de l’absis hi ha una finestra, força reduïda, d’una sola esqueixada i una llinda monolítica en forma d’arquet de mig punt que ha estat tapiada.
Al costat meridional de l’edifici foren afegides una capella i la sagristia. L’interior és totalment cobert d’un arrebossat modern, exceptuant només l’arc triomfal. També hi ha rastres de capes d’arrebossats als paraments externs.
El mur absidal té un ràfec fet amb lloses bastant grosses, tallades de manera força matussera, sota la teulada actual. Es tracta, segurament, de l’extrem de l’antic cobriment.
L’aparell extern d’aquesta capçalera és fet a base de blocs de pedra de mida més aviat petita, només escantonats, però amb tendència a les formes rectangulars, a manera de petits carreus molt imperfectes, que formen filades irregulars, però força seguides en diferents punts. Hi és molt abundant i visible el ferm morter que lliga aquest material.
Els murs de la nau són fets amb blocs de pedra més grossos, sense cap disposició regular, d’un aspecte descurat, també amb el morter ben visible.
L’absis d’aquesta església ha conservat l’estructura (tipologia de la planta, arc, volta i aparell) del romànic primitiu, i probablement caldria datar-lo a la primera meitat del segle XI, com a testimoni d’unes formes de tradició més antiga, anteriors à l’adopció dels models llombards. És difícil precisar si la nau ha conservat també elements o parts de la mateixa època. En l’estat actual de l’edifici, aquesta nau sembla producte d’una reconstrucció o una reforma important de datació molt més tardana, fins i tot possiblement postmedieval.
Al costat de la porta d’entrada, a l’exterior, hi ha una grossa pedra cúbica que té una cavitat a la part superior en forma de peu humà; la tradició popular del lloc hi veu l’empremta deixada pel peu del patró.
Bibliografia
- Pere Alsius i Torrent i Celestí Pujol i Camps: Nomenclátor Geográfico-Histórico de la provincia de Gerona, “Asociación literaria de Gerona”, Girona 1883, pàg. 134.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVII, Olot 1909, pàg. 24.
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona, s. d.
- Pascual Madoz: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vols. I-XI, Madrid 1845, pàg. 479; reedició facsímil dels articles sobre el Principat de Catalunya, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1985.
- Josep M. Pons i Gurí: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XVII, 1964-65, Girona 1965.
- Ignasi Baiges i Jardíi M. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg dels documents en pergamí de l’Arxiu Municipal de la comtal vila de Besalú (inèdit).