Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
Castell i vilatge de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista interior del mur nord d’aquest singular castell que defensava el vilatge de Montaspre ECSA - J Bolòs El castell de Montaspre és situat al cim d’un serrat rocós, als contraforts meridionals de la serra del Montsec Davant seu s’estén la plana de la vall d’Àger Aquest lloc rep popularment el nom dels Castellots o l’Església Vella Mapa 32-12289 Situació 31TCG182547 Des de la part alta del poble de l’Ametlla del Montsec surt una pista de terra en direcció a Àger A uns 2 km ja es pot veure el castell a mà dreta S’hi ha de pujar pel dret JBM-FFLl Història La primera referència sobre…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions…
Ferreret
Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…
Del capità Achab al comandant Cousteau
El senyor Tomohisa Nagaoka fou un dels arponers japonesos que caçaven balenes a l’Antàrtida entre el 1950 i el 1960 Durant la seva carrera de 21 anys, va guanyar diversos premis per la quantitat de balenes que va matar Avui dia, però, ja no en caça més En lloc d’això, es dedica a portar gent a veure catxalots, caps d’olla i d’altres cetacis al cap Muroto, a l’illa de Shikoku, al SE de Tòquio El senyor Nagaoka és un capità Achab reconvertit A l’època daurada de la caça de la balena, al segle XIX, el capità Achab simbolitzà la persecució implacable de les balenes en la famosa novella “ Moby…
Peixos migradors
Els pescadors de tonyines i de bacallà saben que aquests peixos efectuen migracions Els lluços i les sardines també fan desplaçaments importants al llarg de la seva vida L’estratègia pesquera té en compte aquests fenòmens, tant a l’hora de dissenyar i de parar els arts almadraves, arts de deriva, etc, com a l’hora de saber en quin moment aquestes espècies estan més grasses o són més apetitoses Aquestes migracions en cerca de zones convenients d’alimentació són tanmateix sorprenents, però empallideixen al costat de l’aventura migratòria fabulosa dels peixos de riu que neixen a la mar o dels…
Perellós

Armes dels Perellós
Llinatge noble les notícies del qual són incertes fins al segle XIV.
Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…
Els sincàrides
Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…
Els enteropneusts
Morfologia general dels enteropneusts A aspecte extern de Balanoglossus i detall A’ anatòmic de la regió anterior B Aspecte extern de Protoglossus 1 Probòscide o gland prosoma, 2 collar mesosoma, 3 porus branquials, 4 plecs genitals o regió genital, 5 regió dels sacs intestinals cecs, 6 anus, 7 musculatura circular de la probòscide, 8 musculatura longitudinal de la probòscide, 9 celoma del prosoma, 10 celoma del mesosoma, 11 glomèrul, 12 vesícula pericàrdica, 13 vas dorsal, 14 vas ventral, 15 esquelet de la probòscide, 16 estomocordi, 17 boca, 18 faringe digestiva, 19 faringe branquial, 20…
Majestat Batlló
Art romànic
Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…
Ciutat de Bètulo (Badalona)
Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana amb indicació dels indrets on s’ha documentat ocupació durant l’antiguitat tardana A Fonollà La informació obtinguda en les excavacions realitzades a la ciutat romana de Bètulo en els darrers anys, ha aportat moltes dades que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic i l’evolució històrica d’aquesta fundació, qualificada per Plini com un oppidum civium romanorum o “fortificació de ciutadans romans” Bètulo va tenir l’època de màxima esplendor sota el govern d’August, moment en què es documenta a la ciutat una intensa activitat edilícia també es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina