Resultats de la cerca

Segurament fou deixeble de Cipriano de Rore a la seva ciutat natal En 1565-67 fou mestre de capella de Santa Maria Maggiore a Bèrgam Des d’allí passà a exercir el mateix càrrec a l’església de la Madonna della Steccata de Parma, on estigué actiu fins el 1569, i a la catedral de Milà, entre el 1577 i el 1582 Aquest any retornà a Parma per a ocupar de nou el lloc que havia deixat alguns anys abans La seva producció musical està bàsicament centrada en la música religiosa També publicà dos tractats teòrics Ragionamento di musica Parma, 1588 i Dialogodella theorica e pratica di…

Fill del tenor Domenico Ronconi, inicià la seva activitat a Pavia el 1831 amb La straniera , de V Bellini Poc temps després es convertí en un important intèrpret de les òperes de G Donizetti, moltes de les quals estrenà Il furioso all’isola di San Domingo 1833, Torquato Tasso Roma, 1833, Il campanello Nàpols, 1836, Pia di Tolomei Venècia, 1837, Maria Padilla Milà, 1841, etc A partir de l’any 1842, amb l’estrena de Nabucco a Milà, excellí com a intèrpret verdià Ernani , I due Foscari , Rigoletto Famós especialment per les seves qualitats dramàtiques, desenvolupà la…

Estudià al Conservatori de Nàpols, ciutat on debutà el 1923 amb el paper de La Cieca La Gioconda Un any més tard fou Preziosilla La forza del destino El 1928 es traslladà a Roma, on cantà Zanetto , de P Mascagni, i dos anys més tard fou contractada al Teatro alla Scala de Milà, on romangué fins el 1943 Parallelament, actuà al Covent Garden de Londres 1931 i a l’Òpera de París 1935 El seu repertori inclogué títols de G Verdi, P Mascagni, A Ponchielli, WA Mozart, E Humperdinck, R Strauss, E Bloch, G Rossini, J Massenet i V Bellini, entre d’altres Intervingué en diverses produccions…

Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista Alfredo Di…

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com…

Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa Traduí a…

Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus…

Traduït a moltes llengües, tingué una voluntat de recerca narrativa i volgué investigar les possibilitats de la paraula a través d’una gran densitat que deixa un ampli espai a la imaginació Publicà, entre d’altres, les novelles Lo stadio di Wimbledon 1983, Nel museo di Reims 1988,  Orizzonte mobile 2009 i  In questa luce 2013, i els llibres de contes  Staccando l’ombra da terra 1994, premi Bagutta,  Mania premi Grinzane Cavour 1998 i I racconti 2016 Publicà també llibres d’assaig sobre Italo Svevo Introduzione a “Senilità” , 1992 i sobre altres autors com Stefan…

Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i  Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César,  Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988,  Tolgo il disturbo 1990, Giovani e…