Resultats de la cerca

Excavacions arqueològiques i restauració Les recerques empreses a Sant Pere de Rodes d’ençà del 1989 per la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern català han ampliat molt el coneixement sobre la seva evolució històrica i arquitectònica i han fet variar una bona part d’allò que es donava per sabut, a més d’ajudar a cloure alguns dels debats plantejats sobre la cronologia del monument Dins d’aquesta àmplia actuació cal incloure l’excavació arqueològica, que ha comprès, fins ara, la casa de l’abat, les sagristies, el refectori, el pati d’entrada, els claustres primitiu i romànic,…

Presentació Sobre la introducció del cristianisme a la comarca de l’Alt Urgell no se sap res de cert, malgrat que no faltin llegendes que parlen de la predicació d’un deixeble de sant Jaume i de l’erecció d’un bisbat en temps apostòlics No és fins al començament del segle XI que apareix a la ciutat romano-visigòtica d’Orgia o Orgellia , edificada al lloc actual de Castellciutat, el primer bisbe conegut, Just, que subscriu les actes del II Concili de Toledo, de l’any 527, i les del concili de Lleida i de València, del 546 Desconeixem tanmateix quins eren els límits del territori assignat…

Situació Façana de l’antic monestir, modificat totalment al començament d’aquest segle ECSA - Rambol L’església de l’antic monestir de Sant Pere de les Puelles, convertida avui en església parroquial, es troba al centre historic de la ciutat de Barcelona, a la plaça de Sant Pere JAA Història El monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona fou fundat pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda durant la primera meitat del segle X En el moment de la seva fundació el cenobi quedava fora muralles de la ciutat, prop del Merdançà i al peu de la via francisca que menava cap al Vallès La primera…

En el transcurs de la Guerra, una sèrie de factors van afectar d’una manera o d’una altra la població de Catalunya i van augmentar en intensitat i problemàtica a mesura que el conflicte avançava Els aspectes ideològics, polítics o socials van incidir sobre una part de la població de Catalunya, bàsicament els adults i els majors d’edat però també les persones de qualsevol edat, fins i tot els nadons, van ser víctimes dels bombardeigs Aquest exemple també és vàlid per a la major part dels altres temes que són objecte d’aquest capítol Els bombardeigs, els refugiats, la fam, la militarització i…

El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…

El que s’anomena ruptura feudal és essencialment un procés de reorganització de gran abast de les realitats polítiques, econòmiques i socials, que es va iniciar al primer terç del segle XI i que es va prolongar fins al final del segle XII Fou, doncs, un procés de llarga durada, amb acceleracions en diversos moments, però que finalment donà lloc a una societat en què les relacions entre els homes i la consciència d’aquestes relacions havien experimentat transformacions profundes i irremissibles L’assalt al poder comtal Entre el 1020 i el 1060 la ruptura feudal es manifestà espectacularment com…

El context Les eleccions autonòmiques del mes de maig del 1995 van marcar un punt d’inflexió decisiu en l’evolució política del País Valencià Els socialistes van perdre per primera vegada el govern després de la recuperació plena de les institucions autonòmiques a l’inici de la dècada dels huitanta El Partit Popular PP es va convertir en la primera força política valenciana encara que no va assolir la majoria absoluta, va obtenir poc més d’un milió de vots, la qual cosa suposava el 43,3% dels sufragis El Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, per la seva banda, va aconseguir el 34,3%…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…

Situació i presentació La comarca de la Terra Alta comprèn dotze municipis que sumen un total de 743,36 km 2 Encara que l’Ebre només hi arribi per una llenca estreta situada a la dreta de l’aiguabarreig amb el Matarranya, és una comarca que s’integra plenament en les denominades Terres de l’Ebre, tot formant un conjunt evident amb les de la Ribera d’Ebre, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià, malgrat la diversitat geogràfica i fins i tot econòmica que hi ha entre elles La comarca té, però, molts més punts de contacte en l’aspecte geogràfic i econòmic amb el Matarranya que no pas amb la…