Resultats de la cerca

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però…

Vida i obra El 1916 creà la revista La Côte Vermeille, revue mensuelle, religieuse, historique et littéraire des paroisse du doyenné d’Argelès Publicà monografies i articles en les revistes locals, especialment sobre la regió rossellonesa d’Argelers, entre les quals destaquen Le culte de l’Immaculée Conception chez les catalans 1908 Le Val de la Pava ou la chapellenie majeure d’Ultrera et la seigneurie de la Pava 1916 L’abbaye de St-André de Sureda, etude historique 1916 Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909 “L’antique cathédrale d’Elne”, Guide annuaire du…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i…

Fou fundat el 1968 per Jean Mouillière, primer violí des d’aleshores El lloc de segon violí ha estat ocupat per Jean-Pierre Sabouret 1968, Hervé Le Floch 1968-71, Alain Moglia 1971-75 i novament Jean-Pierre Sabouret des del 1975 René Jeannerey 1968-69, Gérard Caussé 1969-71 i Claude Naveau des del 1971 han estat la viola, i René Benedetti 1968-71, Roland Pidoux 1971-78 i Jean-Marie Gamard des del 1978, el violoncel La música contemporània ocupa gran part del seu repertori Ha estrenat obres de G Ligeti, A Tisné i G Finzi, i ha collaborat amb els solistes més prestigiosos, com I Stern, M…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d…

Fill de mallorquí i de francesa, estudià a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, on es graduà 1949 i desenvolupà la carrera acadèmica 1956-90, i de la qual fou rector en 1978-80 Amb tesi doctoral Valladolid au siècle d’or 1967 es convertí en un dels historiadors més destacats en l’estudi de l’edat moderna dels regnes de la corona espanyola Destaquen entre les seves obres Le XVI siècle , amb Jean Jacquart 1972, L’homme espagnol Attitudes et mentalités du XVIe au XIXe siècle 1975, Lexique historique de l’Espagne, XVIe-XXe siècle 1976, L’Inquisition espagnole, XVe-XIXe siècles, com…

Llicenciat en dret 1934, exercí a la seva ciutat natal el 1937 Posteriorment obtingué un diploma militar i el 1939, mobilitzat, lluità contra els italians als Alps, durant la Segona Guerra Mundial i fou condecorat Durant l’ocupació alemanya exercí l’advocacia a Marsella i fou secretari d’una organització industrial Acabada la guerra, s’incorporà a l’editorial Robert Laffont i el 1946 fou director literari d’una editorial a Montréal Del 1947 al 1952 residí als EUA, on fou professor de literatura francesa en diverses universitats  Yale, Berkeley, Califòrnia, etc, i posteriorment s’incorporà a l…

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995, …

El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió El gènere començà a desenvolupar-se a partir del segle VIII Conflictus veris et hiemis , ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’, però té precedents en la literatura llatina des del segle V Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis ‘Lluita de l’ànima i el cos’, que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques Debat du corps et de l’âme / Disputa del alma y el cuerpo , del segle XII En la literatura…

Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911…