Resultats de la cerca

Les galanteries més importants eren el minuet, la gavota i la bourrée -n’hi havia d’altres, però, com la polonesa o el passepied -, totes elles peces elegants i refinades, situades normalment després de la sarabande JS Bach emprà el terme en el títol original de les seves partites per a clavicèmbal Clavier-Übung bestehend in Präludien, Allemanden, Couranten, Sarabanden, Giguen, Menuetten, und anderen Galanterien 1731

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario

De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Treballà de mestra, oficinista i periodista Entre el 1915 i el 1938 escriví la sèrie de novelles que intitulà Pilgrimage , on la realitat és descrita a través de les impressions de la protagonista Emprà una tècnica basada en el monòleg interior i, en aquest sentit, la seva obra anuncia les innovacions de Virginia Woolf i James Joyce Escriví també l’assaig The Quakers 1914

Inspirat en part en algunes de les propostes sobre notació musical degudes a JJ Rousseau, la seva màxima difusió -especialment a França però també a Suïssa, Holanda, Anglaterra o Rússia- es donà durant la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir de la publicació per part de Chevé del Méthode élémentaire de musique vocale 1844 Empra un sistema de notació basat en l’ús dels números de l’1 al 7 per a representar els graus de l’escala en qualsevol tonalitat tònica = 1, supertònica = 2, mediant = 3, etc La lectura d’aquests números es fa, però, utilitzant les síllabes del solfeig tradicional…

El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…

A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument  transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument…

Són edificis de gran llum els poliesportius, els palaus d’esport i els estadis coberts, les estacions de ferrocarril i les terminals d’aeroport, i un gran nombre de naus industrials Per la diafanitat, l’edifici de gran llum exigeix una coberta estructuralment singular, per a la formació de la qual hom empra elements de formigó, acer o fusta estructural de gran envergadura, com grans encavallades, cúpules, làmines o tensoestructures

Els models més emprats són el mesclador de tambor , de marxa contínua, on la mescla es produeix dins un cilindre giratori per l’acció d’unes aletes interiors fixes, el mesclador de caixa , que difereix de l’anterior per la forma rectangular del recipient, i el mesclador de bossa , que hom empra quan convé evitar el fregament amb materials durs, com ara en la fabricació de mescles fulminants