Resultats de la cerca
Es mostren 15102 resultats
llengües caucàsiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones.
Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu NMarr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques Són trets…
caingang
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una família de tribus índies que s’estenia principalment a la conca esquerra del riu Paraná, des del Rio Grande, al nord, fins més al sud del riu Uruguai.
Són anomenats coroados pels brasilers Lingüísticament pertanyen a la família gepanocarib
Institut Català d’Acolliment i Adopció
Dret civil català
Organisme adscrit al departament de justícia de la Generalitat que té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya.
S'encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família i, per tant, de promoure l’acolliment simple en família aliena i també l’acolliment preadoptiu Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que solliciten aquests tipus d’acolliment, mitjançant els equips tècnics competents Una vegada seleccionades les famílies acollidores, l’Institut ha de fer-ne el seguiment i donar el suport necessari L’Institut té altres atribucions, com són la formalizació de convenis de collaboració amb altres administracions, institucions i entitats, i…
anonàcies
Botànica
Família de ranals integrada per uns 120 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies d’arbres i d’arbusts enfiladissos i sempre verds de distribució centrada al tròpic.
Presenten fulles simples, d’una lluentor metàllica flors hermafrodites i fruits generalment en baia, sovint reunits en un fruit collectiu Les espècies més conegudes de la família són el guanabaner Anona muricata , el xirimoier Anona cherimolia i l’ilang-ilang Cananga odorata
Gaggini
Arquitectura
Família d’arquitectes i d’escultors italians originaris de Bissone, a la Llombardia, actius sobretot a Gènova i a Sicília als ss XV i XVI.
Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…
lemnàcies
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda per una trentena d’espècies de plantes aquàtiques molt petites, generalment laminars i flotants, monoiques, de flors unisexuals aclamídies, amb un sol estam o amb un sol carpel.
A aquesta família pertany la llentilla d'aigua Lemna sp
menispermàcies
Botànica
Família de magnolials amb unes 400 espècies de països càlids, la majoria de les quals són lianes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, actinomorfes i trímeres i de fruits en drupa.
A aquesta família pertany la croca de llevant
micrococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, aerobis, sense espores, immòbils i que s’agrupen d’una forma irregular.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions
simarubàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes llenyoses de fulles generalment alternes i pinnaticompostes, de flors petites, regulars, bisexuals o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, en raïm, i de fruits diversos, sovint alats.
Consta d’aproximadament 200 espècies, pròpies de les regions càlides Són d’aquesta família l' ailant Ailanthus altissima i la quàssia Quassia amara
Carrara
Família del comtat de Pàdua, esmentada ja el 1027, que constituí, el s XII, un important domini centrat a Carrara.
Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà…