Resultats de la cerca
Es mostren 1937 resultats
cinturó de Kuiper
Astronomia
Regió del sistema solar compresa entre les 30 i les 55 unitats astronòmiques del Sol i poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
S’estén més enllà de Neptú i els milions d’objectes que el formen orbiten al voltant del Sol Segons la hipòtesi més acceptada, el seu origen es troba en les restes del període de formació del sistema solar, que no haurien arribat a formar un planeta a conseqüència de la força gravitatòria de Neptú Alguns dels cossos descoberts en aquesta regió especialment a partir de la darrera dècada del segle XX són de grans dimensions, com l’anomenat 28978 Ixion descobert el 2001, el 50000 Quaoar 2000 o l’Eris 2003, més gran que Plutó , cosa que ha comportat una revisió del concepte de planeta 2006, amb…
teoria de Prout
Química
Teoria enunciada per William Prout el 1815, segons la qual els àtoms dels elements químics havien d’ésser formats per un nombre enter d’àtoms d’hidrogen.
complexos de transferència de càrrega
Química
Denominació genèrica de diversos compostos moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.
N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les característiques de…
Escola Napolitana
Música
Denominació aplicada a l’estil operístic emprat pels compositors nascuts o formats a Nàpols en el període comprès entre el final del segle XVII i el 1770 aproximadament.
Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
Pedro Almodóvar Caballero

Pedro Almodóvar
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto…
nutrició
Biologia
Introducció en un organisme i utilització per aquest organisme dels materials energètics i plàstics que li són necessaris per a viure.
En els individus unicellulars, les funcions de nutrició tenen lloc mitjançant la penetració de les substàncies per la membrana limitadora moltes vegades es produeix una digestió externa mitjançant alguns ferments que són abocats a l’exterior i trenquen les grans molècules o dissolen les substàncies sòlides La cèllula necessita un conjunt de materials i una font d’energia, la qual és emprada per a efectuar aquestes transformacions Segons les necessitats materials, els organismes poden ésser classificats en autòtrofs, quan poden assimilar el diòxid de carboni i les sals minerals nitrogenades…
Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil. Liber de Magistro, d’Agustí. Tebaida d’Estaci (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 83 Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil Liber de Magistro, d’Agustí Tebaida Una de les tres caplletres que constitueixen la decoració d’aquest còdex la “Q”, del foli 10v, decorada amb motius fitomòrfics simples, amb negre i amb taques de color taronja Arxiu Mas Còdex compost per 117 folis 20,50 × 28,70 cm, escrits en lletra carolina del segle X, que contenen, en primer lloc, el Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil folis 1-104 "Anicii Manlii Severini Boetii viri clarisimi ex consulum ordinibus editio prima super cathegorias…
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…
Sarcòfag estrigilat de Sant Feliu de Girona
Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona F Tur Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri Fa 1,95 × 0,54 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades A l’extrem esquerre, hi veiem l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina