Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
La incidència d’Itàlia i Flandes en temps d’Alfons el Magnànim
Art gòtic
Taula del naixement de la Mare de Déu, del retaule major de la Catedral Vieja, a Salamanca, realitzat en gran part per Dello Delli, pintor florentí que visqué a Barcelona i que influí en l’estil de Bernat Martorell ECSA – Ampudia Fotografía El període del segon internacional s’inicia i acaba sota el regnat d’Alfons el Magnànim, coronat el 1416 Alfons el Magnànim 1396-1458 fou un dels monarques més brillants de la seva època i va saber adequar les circumstàncies més diverses als seus interessos Primer gaudí d’una infantesa i una primera joventut privilegiades a Castella com a fill primogènit…
Les pedreres de Santa Creu d’Olorda com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic dels voltants de Santa Creu d’Olorda Collserola Hom hi aprecia clarament el sistema d’encavalcaments que afecta aquests materials silurodevonians Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Prop de Barcelona, a l’E de Molins de Rei, es troben les pedreres de Santa Creu d’Olorda, on s’exploten les calcàries del Pridolià-Devonià En aquestes pedreres es pot veure la millor successió del Pridolià i el Devonià de la Serralada Costanera catalana Des del punt de vista estructural, s’hi poden observar una sèrie de petites escates i tot un conjunt d’…
Església, noblesa i monarquia
L’Església catalana de la baixa edat mitjana donà suport econòmic i militar a la Corona en les guerres de conquesta contra l’islam al Regne de València i a les Illes El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, per exemple, va participar en la conquesta de Mallorca amb cent cavallers armats, mentre que la d’Eivissa estigué a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, ajudat pel comte de Rosselló, Nunó Sanç, i per l’infant Pere de Portugal L’Església tingué una bona relació amb la monarquia, fins i tot quan, després de la conquesta de Sicília, Pere el Gran fou excomunicat i deposat…
genoví
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Gènova poc després del 1252, la qual, juntament amb el florí de Florència i el ducat venecià, constitueix una de les grans divises pioneres en la represa de les emissions d’or a l’Europa occidental, al s XIII.
El seu pes era de 3,5 g
castrat
Música
Cantor masculí emasculat des de la infantesa per tal de conservar una posició alta de la laringe que li permetia continuar interpretant, després de la pubertat, les parts de soprano i de contralt, amb el suport físic, el volum aeri, la força de projecció i la caixa de ressonància d’un cantor adult.
Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…
sistema monetari internacional
Economia
Conjunt d’organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.
Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner El diner que ha fet de base ha estat d’or, d’argent o de tots dos metalls alhora monometallisme o bimetallisme El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial Representava llibertat de compra i venda d’or i una equivalència de cada moneda respecte al metall…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
Alexis-Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
torrent des Malpàs
Barranc
Curs d’aigua intermitent de Mallorca que neix a la serra de na Burguesa, dins el terme de Calvià, i després de passar per Gènova i la Bonanova desemboca a Portopí, a l’extrem occidental de la badia de Palma, a l’antiga caleta des Malpàs
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina