Resultats de la cerca

Es casà 1350 amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbò per aquest motiu el seu pare Bernat li cedí el vescomtat de Cabrera, i el rei Pere III li donà el comtat d’Osona Acompanyà el seu pare en les expedicions a Sardenya del 1353 i el 1354, any que aquest li cedí el vescomtat de Bas Els seus dominis jurisdiccionals esdevingueren, així, els més importants del Principat de Catalunya Això li valgué enemistats entre la noblesa, que es dividí en dos partits, enfrontats sovint amb violència Prengué part en les guerres contra Castella el 1364 intentà de defensar Calataiud,…

L’església de Sant Feliu de Cadins és poc més d’1 km a ponent de la vila de Cabanes Actualment serveix de pallissa al mas de Sant Feliu En un document de l’any 1595 els jurats de la ciutat de Girona declaraven que en temps molt antic Sant Feliu de Cadins fou un monestir fundat pels templers, afirmació que no ha pogut ésser confirmada Se sap del cert que al segle XII el monestir aixoplugava una comunitat de monges del Cister L’any 1169 el papa Alexandre III convertia Sant Feliu de Cadins de filial del convent de Valldemaria, a Maçanet de la Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu la primera…

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’arxiprestat de…

Vida Començà els seus estudis amb J Ferrés a Barcelona i els continuà amb J Domènec a Berga, on la seva família s’havia installat durant la guerra del Francès El 1814 retornà a Barcelona, i tingué com a mestres F Queralt i de M Ferrer Aviat començà a destacar com a compositor, primer d’obres religioses com la Missa pastoril , que estrenà el 1828 Aquesta fou, pel que sembla, una de les seves obres de més anomenada i, segons J Llongueras, encara s’interpretava a Barcelona al principi del segle XX El 1829 anà a estudiar a Milà, on, com recull la premsa de l’època, fou contractat com a director…

Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia…

Primer comte de Casp 1878, fill de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi El 1852 ingressà a l’estat major de l’exèrcit espanyol Participà en les guerres d’Àfrica 1860 i Santo Domingo 1861 Ascendit a tinent coronel, tornà a la península Ibèrica, on combaté els republicans a Saragossa 1874 i a Casp, on vencé Marco de Bello, i els carlins al Maestrat 1874 Capità general de Castella la Nova i de València 1876-78, el 1878 Alfons XII li atorgà el títol de comte de Casp i fou nomenat capità general de Puerto Rico, on, durant el seu mandat, Bonoci Llensà i Feliu, comerciant i…

A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys,…

Aquest grup era integrat per aquells catòlics i protestants que, per sobre del problema confessional, es preocupaven del polític Hagueren de combatre contra la Lliga Catòlica i alhora contra els hugonots intransigents Una de llurs victòries fou la pau de Beaulieu 1576, per la qual Enric III reconeixia la llibertat de culte als protestants Integrat només per catòlics, en pujar al tron Enric IV, el grup es desintegrà

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…