Resultats de la cerca

El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’

Net de Selǧūq ibn Duqāq i germà de Čagri Beg Comandà les tribus oǧuz que, establertes al Coràsmia, venceren els gaznèvides i s’empararen de Nīšāpūr ~1038 Conquerí Esfähān als buwàyhides 1051 i, després d’ésser nomenat soldà 1055 pel mateix califa a Bagdad, anorreà la dinastia buwàyhida El succeí el seu nebot Alp Arslān

Ensenyà a Pisa i probablement a Florència Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Māsawayh i, en general, la medicina aràbiga Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes , 1533 i un comentari a la part patològica del Kitāb al-manṣūrī , d’al-Rāzī In nonum librum Rasis ad Almansorem , 1564

El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a…

Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir…

Fou nomenat metge reial el 1354 Escriví un supercomentari bíblic a ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari 1375 i la subhasta 1377 per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals

Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites

Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest 1142 el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’islam Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa

El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’