Resultats de la cerca
Es mostren 1655 resultats
Santa Maria de la Secuita
Art romànic
A l’edat mitjana la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant els primers temps de la colonització del Camp de Tarragona, al segle XII, una gran part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades al cavaller Guillem de Claramunt perquè poblés el lloc mitjançant establiments agraris i alhora hi bastís un castell Amb el temps, la Secuita estigué sota la senyoria compartida entre l’arquebisbe i el monestir de Santes Creus, els quals es repartiren els drets Una de les primeres referències de la seva església data del…
Sant Cristòfol de Boldís Jussà, ara Sant Pere (Lladorre)
Art romànic
Boldís Jussà és un dels llocs ressenyats en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, de l’any 1146, i que contribuïa al seu sosteniment amb l’aportació anual de mig modi de cereal Amb anterioritat, l’any 1136, hi ha una referència del lloc de Boldís en el testament d’Arnau de Prenyanosa, el qual deixà una pellicia a Arnal de Bullis La jurisdicció del lloc, com a part integrant de la Vall de Cardós, havia de ser del comte de Pallars, fins al final del segle XV, que passà als ducs de Cardona, i després als seus hereus, els ducs de Medinaceli La parròquia de Buslis…
Santa Maria del castell de Calders
Art romànic
Situació Fragment de mur, única resta que hom atribueix a la desapareguda capella del castell A Mazcuñan-F Junyent Les possibles ruïnes de l’església de Santa Maria es troben entre les restes que ens han pervingut del conjunt medieval del castell de Calders, fora de les muralles i a la banda meridional del turó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ésser sempre la capella del castell, del qual devia dependre El lloc de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes…
Sant Cebrià de Calassanç (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Calassanç és situada a 736 m d’altitud, prop la riba dreta de la Sosa de Peralta D’antic, l’església parroquial “ Sancti Cipriani, infra terminos kastro Calasancio ”, fou una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona en terres del bisbat de Roda-Lleida Així que el comte Ermengol IV d’Urgell conquerí als musulmans la vila de Calassanç l’any 1090, donà a l’esmentada canònica l’església de Sant Cebrià “ cum sua parrochia et cum suis cunctis directis, tam decimis quam primiciis, oblacionibus, terris et vineis, domibus, ortis, salinaribus ”, les mesquites amb els alous que en…
Castell de Suert (el Pont de Suert)
Art romànic
Una de les primeres referències del castell de Suert data de l’any 956, quan Quint, en professar com a monjo al monestir de Santa Maria de Lavaix, li féu diverses donacions, entre les quals hi havia un conjunt de terres i vinyes situades al castro , al lloc dit Just, i diversos camps a Fabregada, a Espoliar i a la villa de Sueix Poc temps després, essent ja abat, Quint cedí al cenobi de Lavaix uns molins amb llurs aqüeductes i el molinar que es trobava subtus castello Alguns autors han volgut veure en aquestes notícies una referència al castell de Lavaix i no al de Suert L’any 958 l’abat…
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i el 1510 els…
Agrupación Artístico-Literaria Cervantes - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Associació creada el 1948 per promoure la vida cultural del Prat de Llobregat.
El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i…
Esquerra Unida i Alternativa
Partit polític
Federació de partits i col·lectius constituïda al maig de 1998 a l’Hospitalet de Llobregat.
Està integrada pel Partit dels Comunistes de Catalunya PCC , el PSUC Viu , el Collectiu Roig-Verd-Violeta CRVV , el Collectiu per una Esquerra Alternativa IV Internacional , el Partit Obrer Revolucionari , el Partit Acció Socialista de Catalunya , Socialismo Internacional i els Collectius Llibertaris representats per Pere Serrad Els partidaris de la creació d’un referent català d’Izquierda Unida IU constituïren EUiA arran del trencament d’ Iniciativa per Catalunya amb IU Inicialment crearen la plataforma Unitat d’Esquerres, que incloïa, a més de les entitats esmentades, Izquierda…
Txad 2015
Estat
Les incursions del grup islamista nigerià Boko Haram van amenaçar l'estabilitat del país Aquest grup va perpetrar nombrosos atacs a localitats properes al llac Txad, i fins i tot va cometre dos atemptats a la capital, N'Djamena, al mes de juny, que van causar la mort de 38 persones i més de 100 ferits En resposta a les accions de Boko Haram, el president, Idriss Déby Itno, va endurir les lleis, amb l'aprovació d'una llei antiterrorista que restringeix les manifestacions i preveu la pena de mort en casos de terrorisme, i va donar suport a la creació d'una força multinacional, integrada…
Timor Oriental 2010
Estat
Com els anys anteriors, l’any 2010 va ser testimoni de la renovació del mandat de la Missió Integrada de les Nacions Unides al Timor Oriental Al febrer, mitjançant la Resolució 1912 2010, el Consell de Seguretat va estendre la missió per un any i va emfasitzar la necessitat de continuar la reforma del sistema de justícia i la formació del personal de la policia amb l’objectiu de facilitar la transferència definitiva de les competències policials al llarg del 2011 Així mateix, va reiterar la importància de vetllar pel bon funcionament de les institucions públiques Concretament,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina