Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
rami
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal obtinguda de les tiges de rami, que són tallades arran de terra quan tenen una alçada d’un metre i mig.
De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i sedoses, amb…
Cinctorres

Municipi
Municipi dels Ports, estès a l’esquerra de la rambla de Sellumbres, que forma el límit oriental del terme, on conflueix amb el riu de Calders.
És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal 260 ha i de pasturatges del Bovalar 1 258 m alt, en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana unes 750 ovelles L’agricultura és quasi totalment de secà 1 125 ha, amb predomini dels cereals l’ametller hi va en expansió La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència La vila 526 h agl 2006, cinctorrans 907 m alt és en una petita plana L’església parroquial SantPere és obra del s XVIII…
Caudete de las Fuentes

Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall alta del riu Magre.
El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha Les terres conreades 2 810 ha representen el 80% del terme només 87 ha són de regadiu El conreu principal, base de l’economia, és la vinya 2020 ha, que hi ha esdevingut gairebé monocultura a la resta del secà hom conrea cereals, ametllers i oliveres 170 ha Hi predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia, especialment bestiar de llana 700 caps, i avicultura La població, que havia augmentat sobretot a la segona meitat del s XIX amb l’expansió de la vinya, s’estacionà des del 1920 a partir del 1950 s’ha iniciat un fort corrent emigratori…
kurd | kurda
Etnografia
Individu d’un poble d’origen indoeuropeu descendent probablement dels medes.
En nombre d’uns vint-i-dos milions a la meitat dels anys noranta, els kurds habiten una àmplia zona, actualment dividida entre Turquia 11 milions, l’Iraq 4 milions, l’Iran 5,5 milions i Síria 1,5 milions Hi ha també kurds a Armènia i a l’Azerbaidjan Modernament viuen a estats d’Europa Occidental, sobretot a Alemanya, on sumen prop de mig milió de kurds procedents sobretot de Turquia Islamitzats arran de la conquesta àrab 636, són musulmans sunnites, amb l’excepció de diverses minories heterodoxes bektaşi, qadarí i yazīdí i cristianes, i són víctimes de persecucions i fins i tot de genocidi…
Winchester
Ciutat
Ciutat del comtat de Hampshire, Anglaterra.
Situada a la vall de l’Itchen, al SW de Londres, és un important centre històric Correspon a la Venta Belgarum romana, conquerida pels saxons a la fi del segle V i seu episcopal al segle VII hi fou traslladat el bisbat de Dorchester Residència de Canut II de Dinamarca 1016-35 i d’altres reis, la seva prosperitat continuà després de la conquesta normanda 1066 i assolí la màxima esplendor al segle XIII, com a mercat més important de llana d’Anglaterra Modernament, ha anat introduint a poc a poc les manufactures, i la població ha tingut un augment modest Continua essent un mercat…
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
Els germans Masllorens, d'Olot
Etiquetes de Manuel Masllorens i Saderra La família Masllorens és un cas de fidelitat al sector tèxtil i a Olot, ja que la seva dedicació a aquestes activitats supera llargament els 200 anys, segons es pot veure en el quadre adjunt sobre denominacions i titulars de l’empresa familiar El primer de la sèrie devia ser un teixidor de llana, ja que la seva trajectòria és anterior a la introducció del gènere de punt Les diverses generacions segueixen tot el procés d’industrialització comencen en l’etapa pre-industrial i arriben a la plena mecanització amb els telers moderns Com a…
Aljaraque
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, a la comarca de la Tierra Llana.
ratera
Indústria tèxtil
Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes, borres i, especialment, rebuigs de llana.
llissatge
Indústria tèxtil
Operació de sotmetre les metxes de llana pentinada a l’acció de la llissosa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina