Resultats de la cerca
Es mostren 5223 resultats
La gestió de la vida
La vida de les persones en societat és orientada per una sèrie de moments significativament importants que, des del naixement fins a la mort, n’ordenen el sentit Tot i que la diversitat de formes de vida és molt gran, a través d’algunes dades com les que mostra aquest mapa per a algunes grans àrees del món –l’edat del matrimoni, l’edat de tenir el primer fill i l’edat de la jubilació, a més de l’esperança de vida– ens podem fer càrrec de la magnitud de les diferències que marquen la manera de viure de la gent segons el lloc on habiten Les grans àrees del món corresponen a les 21 divisions…
Els Estats
Els mapes inclosos en aquesta pàgina mostren l’evolució política del món en quatre moments diferents En primer lloc, la distribució política d’Europa després del congrés de Viena del 1815 que va posar fi a l’imperi Napoleònic amb la consegüent restauració absolutista i la creació d’estats, com ara Bèlgica, per a contenir l’expansionisme francès Els dos mapes següents ens mostren el món abans i després de la Primera Guerra Mundial, amb la qual es va posar fi als imperis de l’Europa Central i l’Otomà La nova conjuntura, dominada per la Revolució Russa del 1917 i la creixent hegemonia nord-…
corba
Cartografia
Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
La corba clinogràfica representa el valor mitjà dels pendents en els diferents punts d’una regió geogràfica, en funció de les altures corresponents La corba de nivell és la més important És emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal L’equidistància o la separació entre cada dues corbes de nivell és en funció de l’escala del mapa Cada cinc corbes hom en dibuixa una de més gruixuda per comprendre més fàcilment el relleu La corba de pendent general representa la inclinació d’un terreny i és obtinguda…
Pere Rabassa
Música
Mestre de capella, teòric musical i compositor.
Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…
,
Josep Nunó
Música
Compositor, teòric i pedagog.
El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna, i el 1805 fou nomenat compositor de cambra de Carles IV d’Espanya, càrrec que continuà exercint amb Ferran VII El 1814 publicà a Madrid l’ Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau Posteriorment publicà Mapa harmónico 1829 i Tratado de composición musical , inèdit El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir el primer conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre…
,
Antoni Massó i Casañas
Fotografia
Excursionisme
Literatura
Economia
Escriptor, economista i fotògraf.
Fou un dels primers excursionistes catalans i soci fundador de la Societat X 1872 i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, en la qual impulsà la secció topograficopintoresca Recorregué la nació per fer-ne un estudi directe des d’un punt de vista científic, literari i cultural Promogué la creació del mapa cartogràfic de Catalunya 1878 Fou cofundador d’una Societat Particular de Vistes, que publicà l’ Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya 1878, amb fotogravats segons els procediments introduïts per H Mariezcurrena, on publicà fotografies i articles, que…
,
Capella de Can Pernau (Rupià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga…
Esglésies i altres construccions d’Andorra anteriors al 1300
Art romànic
Mapa d’Andorra amb totes les construccions anteriors a l’any 1300 J Guillamet-J Vigué Andorra la Vella Sant Andreu d’Andorra la Vella Sant Esteve d’Andorra la Vella Sant Pere d’Andorra la Vella Santa Coloma Pont de la Margineda Sant Vicenç d’Enclar Canillo Castell de Canillo Sant Serni de Canillo Sant Miquel de Prats Sant Bartomeu de Soldeu Santa Maria de Meritxell Sant Joan de Caselles Encamp Santa Eulàlia d’Encamp Sant Marc i Santa Maria d’Encamp Sant Romà de les Bons Castell de les Bons Sant Miquel de la Mosquera Sant Romà de Vila Escaldes - Engordany Sant Jaume d’Engordany…
Castell de Cava
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta fortalesa, enfilades dalt del turó que presideix el poble de Cava ECSA - V Hurtado Sobre un petit turó damunt mateix del poble de Cava, a més de 1 300 m d’altitud, hi ha unes filades de pedra tallada conegudes amb el nom de “La cadira del Senyor”, que són les úniques restes de l’antic castell de Cava Mapa 35-11254 Situació 31TCG852870 Un cop situats al poble de Cava, per pujar al castell s’ha de voltar tot el poble per un camí de fàcil accés que va en direcció N VHC Història Tenim molt poques notícies històriques del castell de Cava, i no…
Castell de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de Miravall, possiblement…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina