Resultats de la cerca

Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les diferents modalitats de jocs amb boles,…

Les boles han de ser metàlliques, amb un diàmetre entre els 7,05 cm i els 8 cm El pes varia entre els 650 g i els 800 g Els boligs són de fusta o de material sintètic, amb un diàmetre comprès entre 25 mm i 35 mm El terreny de joc és rectangular i les dimensions varien entre els 12 m i 15 m de llargada i els 3 m i els 4 m d’amplada Els jugadors han de llançar les boles amb els peus junts i ho poden fer tirant-la rasa o bé per elevació Hi ha dues maneres de fer-ho apuntar és llançar la bola amb cura, tractant d’acostar-se al màxim possible al bolig I tirar o picar és llançar la bola amb certa…

Sant Vicent Ferrer, JReixac, segle XV MCDV / GC En el concili IV del Laterà 1215 la jerarquia assumí la iniciativa de la predicació, que s’havia intensificat a partir del segle XI en el context de la reforma gregoriana i que presentava casos de predicadors lliures, fins i tot laics, com Valdo i altres, que donaren peu a moviments que es van anar marginalitzant de grat o per força, com els càtars La prescripció conciliar ordenava que els bisbes cuidessin la predicació, feta per ells mateixos o per altri A partir d’aquest moment i de la fundació dels mendicants —dominics, el nom dels quals és…

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre  Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest J M Melció L’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, sufragània de Ridaura, es troba vers l’extrem nord-occidental del terme municipal, als vessants sudorientals de la serra de Sant Miquel del Mont i sobre la carretera d’Olot i Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, la qual al coll de Coubet es bifurca El camí que hi porta envolta la torre o antic castell del Coll Mapa 256M781 Situació 31TDG553720 Per anar-hi cal agafar la carretera que va d’Olot a Ripoll Després d’haver fet 2,5 km hom trobarà a mà dreta un corriol que…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme sigui accidentat…

Orígens i objectius La seva missió és planificar i coordinar la recerca, la normalització, l’emmagatzematge i la difusió de la terminologia en llengua catalana en relació amb les principals llengües de comunicació internacional, per garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d’activitat i per afavorir-ne l’ús El 1994 esdevingué un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’IEC i el Consorci per a la Normalització Lingüística Concebut el 1982 per la Direcció General de Política Lingüística, continua la tasca d’iniciatives anteriors,…

Situació Vista aèria de l’església on s’aprecia perfectament el joc de cobertes R Camprubí S’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat Per arribar-hi cal prendre a la vila el camí que, per la banda de la parròquia de Santa Eulàlia, porta a la Colònia Sedó, passada la qual i un cop travessada la riera s’arriba al Puig Mapa 36-15392 Situació 31TDG058007 Història El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies Així ho diu Guillem d’Esparreguera, senyor dels castells d’Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la…