Resultats de la cerca

De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…

Definició La luxació congènita de maluc consisteix en el desplaçament dels segments ossis vinculats en aquesta articulació, que perden el contacte normal a causa de factors generats durant la vida intrauterina Anatomia i causes L’articulació del maluc, o articulació coxo-femoral , és una articulació que enllaça l’os coxal de la pelvis amb el fèmur Correspon a l’os coxal un segment ossi fix format per una excavació de forma esfèrica, anomenada cavitat cotiloide Quan al fèmur, correspon un segment ossi mòbil, de forma arrodonida, que és l’extrem superior o cap del fèmur Una sèrie d’elements…

A mesura que hom coneix més bé l’etiologia d’aquests quadres pot establir classificacions més concretes de les malalties reumàtiques Entre moltes altres, cal esmentar les artritis, l’artrosi i les collagenosis , com també totes aquelles que, com per exemple la gota , són conseqüència de desordres metabòlics, endocrins o hematològics El reumatisme poliarticular agut , conegut també com a febre reumàtica , és una malaltia que es presenta com a complicació inflamatòria no supurada d’una infecció per l’estreptococ betahemolític del grup A Fonamentalment pot afectar les articulacions artritis…

Presentaven metamorfosi La semblança entre llur crani i el dels peixos crossopterigis fa que hom consideri aquests com a llurs antecessors Visqueren entre el Devonià i el Triàsic Es divideixen en cinc ordres, segons la natura de les vèrtebres ictiostegals, embolòmers, raquítoms, estereospòndils i seimurimorfs Són considerats com els avantpassats dels rèptils actuals, especialment d’aquells que originaren els mamífers actuals

Situació Vista de la façana de migdia N Ontiveros Situada al NE del terme municipal de Mataró, gairebé limitant amb el de Llavaneres Al vessant meridional de la Serralada Litoral, a 314 m d’altitud, s’alça aquesta bonica capella de Sant Martí de Mata, que pertany al veïnat del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG550027 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Arenys de Munt Al quilòmetre 3,8 una pista porta fins a l’església, i abans passa per la capella de Sant Miquel i per Can Flaquer Cal demanar les claus de Sant Martí a la masia de Can Flaquer NOB Història El temple de Mata és una…

Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…

Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…